El iuan cau a mínims de fa onze anys davant del dòlar per la guerra comercial

La guerra comercial fa davallar la borsa xinesa, però Trump anuncia nous contactes amb el país asiàtic

La sobtada possibilitat de calma després de la tempesta va confirmar dilluns el caràcter cíclic de la guerra comercial entre la Xina i els Estats Units. Tot just començar el cap de setmana, la treva entre els dos països saltava pels aires. Xi Jinping, president xinès, anunciava nous aranzels d’entre el 5% i el 10% a uns 5.000 productes procedents dels EUA en resposta a la bateria d’aranzels anunciada pel seu homòleg nord-americà. Donald Trump, per la seva banda, contraatacava ordenant a les companyies dels Estats Units que abandonin les seves operacions al gegant asiàtic. Dilluns, però, el màxim responsable del país americà va explicar que la Xina havia expressat el seu desig de reprendre les negociacions i que la seva intenció era acceptar la proposta.

Tot i així, la notícia arribava tard per a l’entorn financer: la cotització del iuan davant del dòlar s’enfonsava i la Borsa de Hong Kong tancava en números vermells.

En concret, la cotització del iuan en comparació amb el dòlar s’enfonsava ahir al seu nivell més baix des del febrer del 2008. És a dir, a xifres equiparables a l’escenari de fa onze anys. Segons el portal de notícies financeres Yicai, després de les operacions del matí cada dòlar equivalia a 7,1 iuans. De fet, des del gener del 2019 la moneda xinesa s’ha depreciat un 3,8% respecte a la nord-americana i pot acabar registrant el seu pitjor mes en relació amb el dòlar des que el seu canvi es va flexibilitzar el 2005. Això bé podria ser un moviment natural davant l’enterbolit entorn, però també podria formar part de l’estratègia de la potència asiàtica.

L’última vegada, a principis de mes, que el iuan va enfrontar-se a la depreciació, Trump va acusar la mesura d’arma de contraatac: un iuan més dèbil implica abaratir bona part dels béns i serveis que exporta la Xina, cosa que augmentaria la competitivitat dels seus productes. La lectura que feia llavors la BBC és que si els Estats Units els encareix a la duana, la Xina els abarateix així.

Una altra conseqüència de l’hostilitat de divendres passat va ser que el Hang Seng, índex de referència de la Borsa de Hong Kong, va tancar dilluns amb una davallada de l’1,9%. Poc després de l’obertura havia arribat a caure un 2,9%. I l’escenari es reproduïa en altres parquets xinesos: la Borsa de Xangai va tancar amb una baixada de l’1%; la de Shenzhen, del 0,9%.

Nova oportunitat per a l’acord
Tot i això, les últimes declaracions fetes pels líders dels dos països assenyalen un possible nou aire per al conflicte. El diari hongkonguès South China Morning Post recollia dilluns que la Xina “s’oposa fermament a un empitjorament de la guerra comercial” que manté amb els EUA i que prefereix “negociacions tranquil·les”. Així ho va expressar el líder negociador del país asiàtic, el vice primer ministre xinès, Liu He. A més, va afegir que s’oposen “amb força” als “bloquejos tecnològics i al proteccionisme” i que treballaran de valent per mantenir les seves cadenes industrials “intactes”.

El president dels Estats Units, Donald Trump, va assegurar una estona més tard que representants del govern de la Xina havien expressat el seu desig de reprendre les negociacions per trobar un acord que resolgui les esmentades diferències comercials. “La Xina va trucar ahir a la nit als nostres màxims responsables comercials i va demanar tornar a la taula de negociacions, així que ens hi tornarem a asseure”, va anunciar Trump des de Biarritz (França), on se celebrava la cimera del G-7.

El president nord-americà es mostrava així confiat que la Xina desitgi arribar a un acord comercial, cosa que, va dir, el fa sentir optimista en relació a una potencial entesa. Tot i així, el líder estatunidenc va matisar que només ho acceptarà si es tracta d’un “bon acord per als Estats Units”. En aquest sentit, va aprofitar la compareixença davant els mitjans per assenyalar que el que es planteja més difícil és tancar un acord amb la Unió Europea, tot i que també confia en fer-ho.

Pel que fa a la Xina, i als constants canvis de postura en relació a la guerra comercial, Donald Trump va defensar el seu mètode. “És la manera com negocio, és molt bona per a mi i encara millor per al país”, va afirmar, abans d’afegir que algú hauria d’haver defensat la postura dels Estats Units fa molts anys.

Més continguts de