Acarnissament

La decisió del Suprem suposa una segona condemna als presos polítics

La decisió del Tribunal Suprem de revocar el tercer grau i l'aplicació de l'article 100.2 del règim penitenciari als presos polítics catalans era previsible, però no per això s'ha de deixar de denunciar la injustícia i l'acarnissament que suposa contra unes persones que ja han estat condemnades a penes molt altes per un delicte, el de sedició, que no existeix en molts països del nostre entorn i que és fortament qüestionat per molts juristes. Carme Forcadell i Dolors Bassa ja van haver d'ingressar ahir a la nit als respectius centres penitenciaris en unes imatges que indignen una majoria social catalana i que són fruit d'una segona condemna.

Perquè el que no entén el Suprem, i en especial el president de la sala segona, Manuel Marchena, és que la seva decisió confirma justament que aquesta és una causa política, i que per tant els condemnats són presos polítics. El to de les interlocutòries, el seu menyspreu per les opinions dels jutges de vigilància penitenciària, que recordem que són especialistes en matèria de compliment de condemnes, les seves crítiques al departament de Justícia, són la prova fefaent que es tracta d'una revenja, d'un intent desesperat de defensar una condemna que, a més de contenir un relat que va ser refutat per la sentència absolutòria de l'Audiència Nacional sobre el major Trapero, no s'hauria dictat mai en l'Europa veïna i algun dia serà revisada per jutges europeus.

Per aquest motiu les interlocutòries semblen més una autojustificació que un text tècnic sobre compliment de condemnes. S'afirma que els condemnats "van dinamitar les bases de la convivència promovent un alçament tumultuari amb l'objectiu de demostrar que les resolucions del Tribunal Constitucional i els jutges radicats a Catalunya ja no eren executables". Com es decideix qui està dinamitant les bases de la convivència? On hi va haver cap "alçament"? I menys encara "tumultuari"? I finalment: ¿una concentració de la PAH per impedir un desnonament també seria constitutiu del delicte de sedició? El jutge diu que no es persegueix la ideologia independentista, però és evident que sí perquè si no les presons estarien plenes d'activistes de moltes altres causes.

Aquesta setmana hem vist com el govern de Hong Kong ha condemnat els líders de les protestes pro democràcia a 13 mesos de presó per unes actuacions perfectament assimilables al paper que van jugar Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. 13 mesos contra 9 anys de presó! Aquesta comparació hauria de fer caure la cara de vergonya als demòcrates espanyols.

L'actitud del Suprem demostra que la politització de la justícia, i el seu biaix ultraconservador i nacionalista, és avui el problema número 1 de la democràcia espanyola. El govern de Sánchez i Iglesias n'haurien de prendre bona nota i posar fil a l'agulla, sigui amb els indults, amb la revisió del Codi Penal (per eliminar el delicte de sedició o condicionar-lo a l'ús d'armes) o amb la via més efectiva de totes: una llei d'amnistia. Només així es podran fer passos per normalitzar la vida política i abordar el conflicte polític en una taula de negociació.

El + vist

El + comentat