Hi va haver moltes víctimes del 17-A i els calia més ajuda

Les setmanes i mesos posteriors molta gent va patir seqüeles i critica que no ha tingut prou suport

Divendres que ve es complirà un any dels atemptats terroristes a Barcelona i Cambrils que van provocar 16 víctimes mortals –a les quals s’han de sumar els vuit terroristes morts– i més de 130 ferits. A aquestes xifres, ja de per si esgarrifoses, s’hi han d'afegir desenes o centenars més de víctimes que no han patit ferides físiques però sí seqüeles psicològiques. Són persones que eren al lloc dels atemptats o són familiars de les víctimes directes.  Ells també han vist com la seva vida es va estroncar aquell 17 d’agost d’ara farà un any.

En principi, si no s’allarga a última hora el termini, es tancarà aquest dia la llista de víctimes oficials. Segurament serà una relació incompleta perquè, tal com expliquem avui al dossier especial sobre l’atemptat que hem volgut centrar precisament en les víctimes oblidades, algunes no ho han tingut fàcil perquè se les reconegui com a tals. S’ha parlat molt, i també ho fem avui, de la bona reacció professional i empàtica que van tenir els cossos de seguretat i assistència ciutadana, així com els dels hospitals i serveis mèdics. Cal agrair la feina de tots, i va ser exemplar la resposta col·lectiva de Barcelona, i de tot el país, a l’hora de demostrar en els dies i setmanes posteriors el suport a les víctimes i la voluntat de fer front a la barbàrie terrorista reclamant normalitat ciutadana al crit de “No tinc por”.

Tanmateix, és cert que aquesta voluntat ferma de no deixar-nos vèncer pels qui ens volien atemorits –i també els esdeveniments de la tardor passada, marcada per l’1-O– va fer passar a un segon pla l’atemptat i, de retruc, les seves víctimes. Elles critiquen ara que es van sentir soles, que ni per part del ministeri ni de la Generalitat es van sentir prou acompanyades o ajudades en els múltiples tràmits i tractaments que requerien les greus ferides i el trauma que van patir. Ha sigut, finalment, la funció proactiva de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats de Terrorisme (UAVAT), una entitat creada el febrer passat per donar suport a les víctimes de Barcelona i Cambrils, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, la que ha permès a algunes d’aquestes víctimes oblidades començar a tenir el suport que necessitaven, tant psicològic com també administratiu per ajudar-les en els tràmits necessaris.

La publicació aquesta última setmana d’informacions extretes del sumari, després que se n’hagi aixecat per fi el secret d'una part, les està fent tornar a viure aquells fets i això suposa un moment crític per a moltes víctimes. Tots volem saber què va passar, com i qui hi havia al darrere. Per fer pagar als culpables, però, sobretot, per obtenir coneixements que permetin evitar nous atemptats o estar més preparats per a fer-hi front. Serà una feina llarga, però ara és el moment de les víctimes. És el moment de posar el focus en el que els fa falta i d’acompanyar-les amb el dol. Cal que totes les administracions els donin el suport que necessiten, rectifiquin si han fet alguna cosa malament i en cap cas les utilitzin políticament.

Més continguts de