Una Fiscalia anticonstitucional

La petició de suspensió del tercer grau i el 100.2 als presos va contra l'esperit de la carta magna

Més enllà de si hi ha voluntat de revenja o instrumentalització política, dues possibilitats que costa de descartar, la decisió de la Fiscalia de demanar per als presos polítics independentistes tant la suspensió del tercer grau, acceptada ja per les instàncies judicials, com dels beneficis penitenciaris de l'article 100.2 del reglament penitenciari suposa una clara vulneració de l'esperit constitucional pel que fa als dret dels presos. L'article 25.2 de la Constitució estableix que "les penes de privació de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades a la reeducació i la reinserció social". L'objectiu, doncs, és tornar el pres a la vida social amb garanties d'integració. Com que, d'altra banda, el Codi Penal espanyol és molt punitiu, amb penes llargues que ajuden poc a la reinserció, per compensar aquesta duresa fa temps que s'opta, amb bon criteri, per un règim penitenciari flexible que potenciï l'esmentada reinserció social.

Només en cas que la reinserció vagi acompanyada de risc de reincidència, s'ha d'evitar. ¿Hi ha risc en el cas dels presos de reincidència? Aquí rau el problema: la Fiscalia i la justícia espanyola confonen, com ja va passar amb la sentència per sedició, idees polítiques amb fets. Van veure aixecaments tumultuaris on hi havia dret de manifestació i d'expressió. I ara semblen voler coartar de nou la llibertat d'opinió política dels presos, que tenen tot el dret a seguir treballant pels seus objectius polítics i més si reiteren –com han dit i repetit– que ho faran sempre per vies pacífiques i democràtiques.

Així doncs, pretendre que les tasques de voluntariat o de feina que estaven fent fins ara els presos polítics van contra la seva reinserció és retorçar la legalitat i anar contra l'esperit constitucional. És, en realitat, una condemna damunt d'una condemna, un càstig afegit que vulnera drets bàsics i que, de passada, suposa una interferència evident en la vida pública i política. Perquè els presos en qüestió, i les formacions polítiques a les quals pertanyen, formen part del sistema democràtic amb normalitat. La Fiscalia i el Tribunal Suprem segueixen, doncs, torpedinant i segrestant la possibilitat de trobar una solució a la qüestió sobiranista catalana a través del diàleg polític. Estem davant d'una interferència judicial perversa, que va contra l'esperit de la mateixa llei i que, a més, influeix de manera tòxica en l'esfera política. La judicialització de la política, lluny d'aportar solucions, enquista els problemes.

I en aquest sentit resulta gairebé grotesc l'intent d'aquest dimecres del president espanyol, Pedro Sánchez –el mateix que durant la campanya electoral proclamava que la Fiscalia depenia del govern–, de deslligar-se totalment de les accions de la Fiscalia amb els presos i reclamar alhora al govern català la taula de diàleg. Té poca credibilitat. Ni ha fet cap pas real per impulsar-la ni, des del respecte degut a la independència de la Fiscalia i la justícia, ha expressat cap incomoditat amb l'enduriment de la situació dels presos. 

El + vist

El + comentat