Josep Borrell i el jacobinisme del PSOE

Amb aquest nomenament, Sánchez demostra que està massa pendent de la dreta

La notícia que Josep Borrell serà ministre d'Exteriors en el govern de Pedro Sánchez ha causat preocupació en l'independentisme, que tot i que tampoc n'esperava res en especial més enllà de rellevar el líder d'un partit corrupte com Mariano Rajoy, pensava que almenys els membres del nou executiu espanyol tindrien un perfil més dialogant que els seus antecessors. Caldrà esperar a la conformació de tot el gabinet, però tant el nomenament de Borrell com l'anunci que es mantindrà el control sobre les finances catalanes establert el 2015 indiquen que Sánchez, com tots els seus antecessors, continua actuant de manera acomplexada davant de la dreta.

D'entrada cal assenyalar que hi ha una contradicció flagrant entre el discurs que va fer Sánchez durant la moció de censura, en què va fer crides al diàleg i a abordar la qüestió catalana des de la política, i el fitxatge d'una persona que ha demanat "desinfectar" la societat catalana o que s'ha rigut d'Oriol Junqueras, a qui va comparar amb un mossèn, quan el líder d'ERC ja era a la presó. No es tracta de les idees especialment jacobines i centralistes de Borrell, que també, sinó d'un tarannà que no pot contribuir a crear el clima de concòrdia i de diàleg que convindria. Ben al contrari.

Segurament, darrere de l'opció de Sánchez hi ha un càlcul polític, i busca tant compensar la seva manca d'experiència amb un perfil de la vella guàrdia com neutralitzar els que l'acusen cada dia de ser un ostatge de l'independentisme des de les files del PP i Cs. Podria ser. Però el que està demostrant Sánchez és que sempre actuarà amb un ull posat en els escons de la dreta, amb por i sense seguretat en ell mateix. És el mateix error que va cometre al seu dia José Luis Rodríguez Zapatero i que està a l'origen de molt del que va passar després. La dreta no necessita excuses per acusar el PSOE de traïdor a la pàtria. Ho farà igualment perquè forma part de la seva estratègia per desallotjar-lo del poder en les pròximes eleccions. Ho vam veure en el període 2004-2010 i ho tornarem a veure ara, per molt que hi hagi Josep Borrell en els escons del govern. És una vella cançó ja coneguda.

Si de veritat Sánchez hagués après la lliçó aprofitaria els primers compassos del seu govern per llançar mesures audaces en la qüestió territorial, amb gestos cap als presos polítics, per exemple, i ignoraria la tempesta de desqualificacions de la dreta. Aprofitaria la majoria alternativa que l'ha fet president per avançar i desbordar l'oposició, per dibuixar un nou terreny de joc. Però sembla que l'esquerra espanyola està condemnada a no ser capaç de plantejar una alternativa sòlida i creïble a la concepció unitarista i nacionalista que té la dreta carpetovetònica sobre Espanya. I mentre aquesta dreta mantingui l'hegemonia del discurs l'esquerra ho tindrà molt difícil per tenir un projecte propi i diferenciat. El nomenament d'algú com Borrell assenyala un cop més el camí equivocat: el del seguidisme i l'acomplexament. Un mal inici, en definitiva.

Més continguts de