18/11/2020

JxCat i ERC han de signar una treva per la pandèmia

2 min
El vicepresident, Pere Aragonès, amb les conselleres de Presidència, Meritxell Budó, i de Salut, Alba Vergés, entrant a la reunió extraordinària del Consell Executiu el 29 d'octubre de 2020

BarcelonaEls episodis de tensió entre JxCat i ERC no són cap novetat pràcticament des de l'inici de la legislatura, fins al punt que el president Torra la va donar per esgotada i va anunciar unes eleccions que, finalment, se celebraran el 14 de febrer. Tot i així, i pel que fa a la gestió de la pandèmia, fins ara s'havien intentat guardar les formes en públic. Per això és especialment greu el que ha passat aquest dimecres, quan el vicepresident Aragonès ha abandonat el comitè on els diferents departaments coordinen les mesures anticovid en protesta per la filtració de l'esborrany de pla de desescalada que s'ha d'aprovar avui al Procicat. Els republicans acusen JxCat de la filtració i l'emmarquen en la campanya de desgast contra ERC de cara a les eleccions. En canvi, JxCat nega ser-ne responsable.

Finalment, al vespre es va aconseguir reconduir la situació i el comitè es va tornar a reunir per acabar la feina, ja que aquest dijous s'hauria d'aprovar la versió definitiva del pla de desescalada després de parlar-ne també amb els sectors afectats. Aquest capítol, però, demostra que és urgent que JxCat i ERC signin una treva i blindin la gestió de la pandèmia del context preelectoral. Principalment perquè la ciutadania no mereix que es projecti una imatge de desori que acaba malmetent la feina de molts professionals que ho estan donant tot perquè la lluita contra la pandèmia sigui un èxit. Però també haurien de tenir en compte que el desgovern acaba repercutint negativament en la imatge global de l'independentisme.

Si, com afirmen ells mateixos, JxCat i ERC estan condemnats a entendre's i a tornar a pactar després del 14-F, no té sentit que no siguin capaços de posar-se d'acord quan més ho necessita la ciutadania, que és ara, en plena segona onada, i no d'aquí quatre o cinc mesos. Evidentment, les tensions internes no són exclusives del govern català. Les hem vist també al govern espanyol, entre el PSOE i Unides Podem, i especialment al madrileny entre el PP d'Ayuso i Ciutadans. Però això no és cap consol ni cap excusa. Un govern ha de funcionar com un tot i de forma solidària, respectant els procediments i els processos de deliberació interns.

L'executiu també ha de saber que allà on hi hagi periodistes sempre hi haurà fuites d'informació. Aquest no és el problema. El problema és la desconfiança mútua entre socis que fa que cada episodi de tensió es converteixi en una crisi de govern. Per tant, el que és imprescindible és que els dos partits aïllin el combat polític i electoral de la gestió del dia a dia.

La situació que s'ha viscut al llarg de la legislatura demostra que un dels reptes del funcionament de les nostres institucions és la seva despartidització o, almenys, que hi hagi una frontera més clara entre els partits i els seus legítims interessos electorals i els càrrecs públics de l'administració, que han de treballar per al conjunt de la població. En aquest sentit, el bipartit format per JxCat i ERC ha repetit els mateixos errors que el tripartit d'esquerres (2004-2010).

stats