Llarena tanca el sumari Frankenstein del Procés

El jutge culmina una instrucció en què s'han vulnerat els drets polítics dels processats

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va tancar ahir el sumari de la causa del Procés i va fer efectiva la suspensió dels diputats processats excepte Toni Comín, que encara pot recórrer la interlocutòria. El jutge, en un gest que vol aparentar magnanimitat, admet que la substitució dels diputats suspesos pot ser temporal i no definitiva. Aquesta era una decisió esperada que corona una instrucció erràtica que ha sigut un autèntic Frankenstein en què, a més d'un relat dels fets fal·laç (on és la violència?) i una aplicació del dret imaginativa (on és la rebel·lió?), el jutge Llarena ha arrasat els drets polítics de representants elegits per la ciutadania. Llarena ha entrat en el funcionament intern del Parlament com un buldòzer carregant-se la separació de poders, que és la base del sistema democràtic.

Ja hi haurà temps per rebatre les proves que sustenten l'acusació d'un delicte de rebel·lió que només existeix en el cap del jutge i en el dels redactors dels informes de la Guàrdia Civil, fins al punt que es manté empresonades persones com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que van fer de mediadors amb l'institut armat durant la jornada del 20 de setembre davant el departament d'Economia i que van ser els encarregats de dissoldre una concentració que va ser pacífica. Aquest empresonament preventiu desproporcionat i injustificat és avui objecte de discussió a Europa, i ha portat la justícia espanyola al ridícul de veure com li eren denegades les euroordres per demanar l'extradició dels exiliats.

Però avui toca posar altre cop el focus en el nul respecte del jutge per l'autonomia parlamentària. Per començar resulta qüestionable l'aplicació de l'article 384 bis en aquest cas, sobretot en el dels exiliats que estan en llibertat i no empresonats. En segon lloc perquè d'aquesta manera s'altera la voluntat ciutadana expressada en les eleccions del 21-D, que va donar prop d'un milió de vots a les llistes encapçalades per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras. I finalment perquè es provoca un nou xoc entre el poder judicial i el legislatiu. El Parlament haurà d'explorar ara quin és el marge legal per oposar-s'hi i deixar un cop més en evidència la justícia espanyola davant del món. Si el cas ha d'acabar, com tot apunta, a les instàncies internacionals, caldrà carregar-se d'arguments.

El despropòsit de la justícia espanyola, però, va tocar sostre ahir amb la carta del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, als ministres d'Exteriors i Justícia en què els demana que actuïn davant de Bèlgica per la decisió d'un jutjat d'aquest país de citar a declarar Llarena el pròxim 4 de setembre. Per si no n'hi havia prou amb el descrèdit de la justícia espanyola, ara el Suprem pretén arrossegar pel fang el govern espanyol i la resta d'institucions de l'Estat i provocar una crisi diplomàtica amb Bèlgica. El motiu? Els jutges belgues qüestionen el relat dels fets de Llarena i han acceptat una demanda dels exiliats catalans contra el magistrat espanyol. La carta de Lesmes és la màxima expressió d'aquella Castella que, segons Antonio Machado, "desprecia cuanto ignora".

Etiquetes

Més continguts de