Messi no pot marxar malament del Barça

El crac argentí acorrala Bartomeu, que ha fet descarrilar un projecte històric

El dimarts 25 d'agost del 2020 quedarà a la memòria més negra dels aficionats del Barça com el dia que Messi va comunicar al club que volia marxar. És evident que aquest dia havia d'arribar, però no hi ha dubte que ho ha fet en el pitjor escenari possible. Després d'una derrota històrica davant del Bayern Munic per 2 a 8 i tres eliminacions traumàtiques de la Champions seguides. I enmig d'una crisi institucional al Barça com feia anys que no es veia, amb una directiva dividida i un president amb data de caducitat.

El moviment de Messi acorrala encara més Josep Maria Bartomeu, que passarà a la història com l'home que no va saber construir un projecte a l'altura del millor jugador de la història del futbol. Bartomeu ja no té una sortida digna, perquè enfrontar-se a Messi, per molt que la clàusula de sortida lliure no s'hagi activat en el termini establert, equival a embrutar la història del club i de la seva principal icona. Messi ha declarat la guerra a Bartomeu i vol canviar d'aires. Però ¿de veritat el Barça es pot permetre el luxe de declarar-li la guerra a Messi i iniciar una batalla judicial de resultat incert? ¿Pot acabar malament amb l'astre argentí?

A Messi se li poden criticar moltes coses, però ha portat el Barça a un altre nivell, el de ser considerat el millor club del món, i ha fet disfrutar els aficionats durant gairebé dues dècades. Una altra cosa és si el club ha sabut treure'n prou partit, perquè a hores d'ara les quatre Champions aconseguides amb ell sobre el camp semblen un rèdit insuficient. Però la qüestió és que en aquest cas no es pot repetir l'error que es va cometre amb Cruyff, i tenir una llegenda del club enfrontada a la directiva. Messi ha de continuar sent història viva del Barça, i quan posi fi a la seva carrera se l'ha de recuperar d'alguna manera. El binomi Messi-Barça no es pot trencar.

I què ha de fer Bartomeu en aquestes circumstàncies? Doncs primer de tot accelerar fins on sigui possible, segons els estatuts, la data de les eleccions. És veritat que existeix l'inconvenient que durant l'interinatge electoral la junta gestora no podria fitxar, i això pot comprometre l'inici de la temporada. Però s'ha de buscar la manera de fer compatible el normal funcionament del club amb una cursa electoral que ha de servir perquè tots els candidats posin sobre la taula els seus projectes i es puguin discutir i debatre amb llibertat i en igualtat de condicions.

Aquest debat, per cert, haurà de partir d'un diagnòstic afinat sobre el fracàs que ha portat a la situació actual. Si no s'encerta abans en aquesta anàlisi, difícilment es podrà triar el nou camí amb encert. Quin tipus d'estructura esportiva i econòmica necessita el club? Quin pes ha de tenir l'entrenador i el secretari tècnic? Quina política amb el planter? Quina funció social i mediàtica? I una part d'aquest diagnòstic, per descomptat, també dependrà de la manera com acabi Messi la seva relació amb el club blaugrana. Que ha de ser la millor possible, pel bé del club i la seva història.