24/11/2020

Pressupostos i dúmping fiscal

2 min
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, durant la reunió a la Moncloa per parlar dels pressupostos del 2021.

BarcelonaEl portaveu d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, va anunciar ahir un preacord amb el PSOE per donar llum verda als pressupostos de l'Estat que inclou quatre punts: la fi del control de la despesa de la Generalitat (aprovat per Rajoy per impedir el referèndum), l'allargament de la moratòria de cotitzacions a la Seguretat Social per als autònoms, el pagament d'un deute pendent sobre beques del ministeri d'Educació amb Catalunya i la creació d'un grup de treball sobre fiscalitat que, entre altres aspectes, haurà d'estudiar mecanismes per impedir el dúmping fiscal que practica la Comunitat de Madrid.

Aquest últim punt ha provocat la sortida en tromba del PP contra els independentistes, als quals acusa de voler perjudicar Madrid amb una política "recentralitzadora", ja que la manera d'impedir aquest dúmping fiscal és a priori harmonitzar alguns impostos fixant uns topalls perquè la Comunitat no pugui eliminar-los de facto. És cert que resulta paradoxal que forces independentistes defensin limitar l'autonomia fiscal de la Comunitat de Madrid, però encara és més cert que Madrid aprofita els beneficis de l'efecte capitalitat (tots els recursos provinents de l'Estat que concentra pel sol fet d'exercir de capital) per fer una competència fiscal deslleial a la resta de territoris.

Ara bé, caldrà negociar la lletra petita d'aquest principi d'acord sense autolesionar-se pel que fa a les competències i en el marc d'una política fiscal racional i alineada amb Europa. ERC haurà de vetllar perquè tant aquest punt com la resta es compleixin amb la màxima concreció possible. Amb Cs cada vegada més fora de l'equació, els partits independentistes catalans han de fer valer el seu pes per assegurar l'arribada de recursos a Catalunya per fer front a la crisi econòmica, igual que fa el PNB amb Euskadi. Caldrà estar atents, per exemple, al percentatge d'inversió en infraestructures, que en el projecte actual està situat en el 16,5%, quan el pes del PIB de Catalunya en el conjunt espanyol és pròxim al 19%.

Amb el gest d'ahir, que previsiblement serà ratificat per l'executiva republicana, ERC culmina el seu gir pragmàtic i reforça l'aposta per convertir-se en soci preferent del govern PSOE-UP amb un objectiu doble: d'una banda, aconseguir recursos per a Catalunya, i de l'altra, donar estabilitat a l'únic govern espanyol que està disposat teòricament a explorar la via del diàleg. El context de pandèmia, que ha posat al centre la gestió i la necessitat d'injectar recursos públics a l'economia per evitar el col·lapse, bufa a favor de l'estratègia republicana.

D'altra banda, també resulta positiu que Pedro Sánchez s'hagi decantat finalment per aprovar els comptes amb la majoria de la investidura, que és l'única que li pot garantir l'estabilitat, i allunya així el fantasma d'una possible entesa amb Cs. Caldrà estar vigilants, però, perquè l'experiència demostra que Sánchez només es mou quan es veu obligat a fer-ho. El primer pas ha de ser aprovar uns pressupostos que són imprescindibles per posar en marxa el pla de reconstrucció econòmica. I el segon haurà de ser reprendre la taula de diàleg sobre el conflicte català.

stats