Prou de maltractar els autònoms

S'han d'assumir responsabilitats polítiques pel desgavell amb les ajudes

Els autònoms s'han convertit en la baula feble de la crisi econòmica provocada per la pandèmia, ja que la seva situació laboral no els ha permès beneficiar-se de mesures com la dels ERTO. L'aturada forçosa de l'activitat en molts sectors ha deixat a la intempèrie centenars de milers d'autònoms, que han vist com de la nit al dia els seus ingressos es reduïen notablement. En molts casos, al no poder acreditar unes pèrdues del 75%, no han pogut accedir a les ajudes per cessament d'activitat aprovades pel govern espanyol.

La Generalitat, conscient d'aquest maltractament, va voler compensar-ho amb una nova línia d'ajuts. El problema és que tant el disseny de l'ajuda com la seva execució han resultat un fiasco de grans proporcions. El departament de Treball, Benestar i Famílies va posar una ajuda directa de 2.000 euros a disposició, atenció, de només 10.000 dels 100.000 autònoms que complien les condicions. Costa de creure que algú pensés que només hi hauria 10.000 peticionaris. I, en efecte, en només una hora es van registrar més de 400.000 peticions per rebre l'ajuda. I a sobre, l'únic criteri que es va establir era que el primer que la demanés a través d'una plataforma digital seria qui se l'emportaria. Per tant, era evident que es generaria una col·lapse monumental i molts nervis entre els aspirants.

I és que la iniciativa també ha posat al descobert les febleses de l'administració electrònica catalana, ja que l'allau de peticions va col·lapsar una web que, en només tres hores de funcionament, ja va esgotar les 10.000 peticions. La situació ha sigut tan caòtica que la consellera de Presidència, Meritxell Budó, va haver de demanar disculpes després del consell executiu, i aquest mateix dimarts s'ha fet ja una reunió per replantejar les ajudes. I si no hi ha diners, que es digui i es denunciï a Madrid, però el que no es pot fer és generar més frustració entre els autònoms.

Tot i així, plou sobre mullat en el departament que dirigeix Chakir el Homrani, responsable de la deficient gestió de les residències durant la primera onada i que va crear una enorme confusió sobre el teletreball quan va voler fer creure que la Generalitat tenia la potestat de fer-lo obligatori. És cert que en aquest cas comparteix protagonisme amb el departament de Polítiques Digitals de Jordi Puigneró, responsable de la plataforma digital, però el grau principal de responsabilitat recau en qui va aprovar una mesura destinada a fracassar i a crear malestar. Per tant, és ell qui hauria d'assumir la responsabilitat política del fiasco i posar el càrrec a disposició de qui ara exerceix de president, és a dir, el vicepresident Pere Aragonès, que recordem que no té la potestat de cessar consellers.

Dit això, resulta lamentable que aquests episodis vulguin ser aprofitats entre socis per treure'n un rèdit partidista. En un govern de coalició, la mala gestió acaba afectant el conjunt de l'executiu, ja que el percentatge de població que sap quin partit gestiona cada conselleria és ínfim. Per tant, el que haurien de fer tant JxCat com ERC és posar-se les piles per evitar més episodis com aquest, funcionar com un únic Govern i deixar-se de maniobres de desgast mutu.

El + vist

El + comentat