El Tribunal Suprem i el tercer grau dels presos polítics

La decisió de la jutge que avala el tercer grau l'hi posa molt difícil a Marchena

La jutge de vigilància penitenciària número 5 de Catalunya ha desestimat els recursos de la Fiscalia contra el tercer grau atorgat pel departament de Justícia a Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Jordi Cuixart. Tot i això, els manté a la presó fins que es pronunciï el tribunal sentenciador, és a dir, el Tribunal Suprem, que és qui té l'última paraula.

Es tracta, però, d'un posicionament molt important de cara a la decisió final. El president de la sala penal del Suprem, Manuel Marchena, té damunt la taula una interlocutòria demolidora d'un jutjat especialitzat que conté, a més, una càrrega de profunditat contra els arguments de la Fiscalia. El cas és que la jutge l'hi ha posat molt difícil a Marchena anul·lar el tercer grau dels presos polítics, tot i que no es pot descartar que el magistrat vulgui recuperar el protagonisme perdut després del judici amb una decisió que li asseguri titulars i elogis de la premsa conservadora madrilenya.

Ara bé, no serà una decisió senzilla, ja que donar la raó a la Fiscalia suposaria, com diu la magistrada, discriminar els presos independentistes catalans pel fet de ser qui són. I per fer-ho caldria aplicar una doctrina penal que, en paraules de la jutge, es basa en uns "principis més propis d'un sistema decimonònic i històric de l'Estat anterior al segle XX, i molt anteriors a la nostra Constitució i a la vigent normativa penitenciària". Perquè aquesta és la clau de la qüestió. El que demana la Fiscalia –que els líders independentistes no puguin gaudir de cap benefici penitenciari (s'han recorregut tots i cadascun dels permisos i sortides autoritzats)– és clarament inconstitucional i antidemocràtic, propi de règims autoritaris.

I a sobre la Fiscalia pretén que els presos siguin sotmesos a una mena de programa de reeducació que els faci renegar de les seves idees i que no se'ls permeti fer cap activitat favorable a la independència de Catalunya. La magistrada recorda que ni la legislació penitenciària ni, encara menys, la Constitució emparen aquest tractament, que recorda molt els mètodes del pseudopsicòleg franquista Vallejo-Nágera, que pretenia extirpar el comunisme de la ment dels presos republicans. O, més recentment, recorda els camps de reeducació on la Xina té reclosos milions de ciutadans de l'ètnia uigur per intentar que renunciïn a la seva llengua i la seva fe musulmana.

El més greu és que la Fiscalia és una institució que paguem tots i que depèn orgànicament del govern espanyol, que és qui nomena al fiscal general de l'Estat, un càrrec que ara mateix ocupa l'exministra Dolores Delgado. Doncs bé, Delgado hauria de ser la primera a desautoritzar aquests escrits de la Fiscalia, per inconstitucionals i contraris a la llei. No es tracta d'influir en la Fiscalia, sinó només d'actuar amb criteris democràtics, sense buscar venjança o acarnissament. Perquè és molt trist, i molt preocupant, que hagin de ser els jutges els que parin els peus a una Fiscalia que ens hauria de representar a tots.

El + vist

El + comentat