Una actuació indigna d'una democràcia

Espanya "va violar els drets polítics" de l'exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull quan els va suspendre com a diputats sense cap sentència en el marc del procés judicial contra l'1-O. Això no és cap eslògan de l'Onze de Setembre, tot i que ho podria semblar perquè falten pocs dies; ho ha dictaminat el Comitè de Drets Humans de l'Organització de les Nacions Unides. És una decisió que dona la raó als afectats i desacredita, una vegada més, la pretensió del govern espanyol de definir l'estat com a democràcia plena. No, violar els drets polítics de càrrecs electes no és digne d'una democràcia.

La resolució és simbòlica, no té efectes pràctics immediats i és sobretot una victòria moral. Però és contundent i pot reforçar la causa dels presos polítics al Tribunal Europeu de Drets Humans contra la condemna per sedició. És una prova més de les mancances d'un Estat que en lloc de fer política ha preferit massa sovint la via judicial, i fins i tot policial, contra pretensions i accions democràtiques i legítimes.

La resolució de l'ONU deixa en evidència el jutge del Procés, Pablo Llarena, que va interpretar la llei d'enjudiciament criminal d'una manera que com a mínim ara queda en dubte: o ho va fer malament, o la llei s'ha de rectificar. La ministra de Transports, Raquel Sánchez, va sortir ahir en defensa de Llarena i va dir que l'executiu "entén que les resolucions judicials s'ajusten a la llei" i que estan disposats "a millorar la legislació". Segons el Comitè de Drets Humans, la suspensió no es va fer "per motius previstos en la legislació que siguin raonables i objectius", va ser "arbitrària" i no es va imposar amb "les garanties de l'obligat procés d'imparcialitat". A més, ratifica el que a Catalunya ja teníem clar: que les accions dels quatre presos polítics van ser "públiques i pacífiques".

L'ONU demana també a l'estat espanyol que adopti "totes les mesures que siguin necessàries per evitar que es cometin violacions similars en el futur" i reclama que se li digui, en 180 dies, com ho farà. El dictamen no és vinculant, però Espanya va signar el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i, per tant, hauria de ser conseqüent. El comitè "espera" que les seves decisions i recomanacions "es posin en pràctica".

El Procés, i sobretot la clau de volta que va ser el referèndum de l'1-O, han posat en evidència diverses mancances de l'Estat, sobretot en els àmbits judicial i policial. La causa judicial contra els presos polítics és un exemple d'aquestes mancances, per aspectes com el que ha deixat en evidència la decisió de l'ONU. També ho són l'actuació policial durant l'octubre del 2017 i les clavegueres d'on va sortir l'anomenada policia patriòtica. Tot plegat són moltes anomalies per a un país que fa bandera del seu sistema democràtic. Molts deures pendents que es podrien resumir en un de sol: els problemes polítics s'haurien de resoldre políticament, no mitjançant la policia ni els jutges.