Agressió sexual: ¿confiar en el criteri dels jutges?
Era una de les grans pors que tenien moltes víctimes quan es va aprovar la nova llei del només sí és sí. I, per desgràcia, està passant. La llei de garantia integral de la llibertat sexual, que va entrar en vigor el 7 d'octubre passat, té com a positiu que situa el consentiment al centre i elimina la distinció entre agressió sexual i abús. El problema és que el text estableix una nova forquilla de condemnes que oscil·la entre els 4 i els 15 anys en funció dels agreujants. I això últim, que té un punt d'interpretable, obria l'escletxa als agressors a aconseguir una rebaixa de la condemna, perquè la llei preveu que quan hi ha un canvi legal cal aplicar la pena més favorable al condemnat.
A Catalunya està pendent de resolució per part del TSJC una petició de rebaixa en el cas d'un condemnat per agressió sexual, però a l'Audiència Provincial de Madrid ja hi ha hagut tres sentències que rebaixen la pena als condemnats aplicant-los la nova normativa. Es tracta dels casos d'un home que va agredir sexualment la seva fillastra de 14 anys (de 8 a 6 anys), el d'un professor que havia abusat de diversos alumnes (de 6,9 mesos de presó a 15 mesos; ha estat excarcerat) i el d'un home que va agredir una amiga seva que l'havia deixat dormir a casa (de 6 a 4 anys). En tots els casos, els jutges no han considerat que hi hagués agreujants i han aplicat la pena mínima.
El quid de la qüestió és aquí, en els agreujants. Tot i que potser no estaven definits en la primera sentència, segons el ministeri d'Igualtat, que ha sortit en tromba a acusar els jutges de masclistes, aquestes sentències no s'haurien modificat si els magistrats haguessin entès millor aquests agreujants, especialment els que fan referència al fet que l'agressor s'hagi aprofitat de la seva "superioritat" pel fet de ser parent o tenir ascendent sobre la víctima. Segons la delegada del govern espanyol contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, en els tres casos els agreujants estaven clars, i ha assenyalat que el problema són els "estereotips masclistes" dels jutges.
És molt possible que sigui així. La judicatura, i també bona part dels cossos de seguretat, tendeixen a tenir un biaix masclista i conservador, cosa que ja s'ha denunciat a bastament que provoca que moltes víctimes d'abusos sexuals fins i tot desisteixin de denunciar per no passar per la doble o triple humiliació. Això no és nou. Caldria haver-ho previst millor quan es va fer la llei, perquè des del primer moment ja es va veure i denunciar aquesta possible escletxa que més d'un jutge poc comprensiu amb el tema de la violència masclista —possiblement compartint la visió de partits d'ultradreta com Vox o l'ala dura del PP— pot aprofitar sense excuses. Per això el PSOE s'obria ahir a revisar la que és possiblement una de les lleis estrella de Podem, tot i que sense pronunciar-s'hi gaire. És evident, però, que alguna cosa s'haurà de fer per evitar les arbitrarietats. Per començar, potser caldria que la Fiscalia General de l'Estat tingués instruccions clares per oposar-se a les rebaixes de pena sempre que sigui possible aplicar els agreujants previstos per la llei, mentre no es decideix si es modifica o no la llei. ¿L'opció de confiar en el criteri dels jutges? Doncs ja ho hem vist, i els legisladors que en prenguin nota.
