Les agressions sexuals en grup comeses per menors: cada cop més preocupants
El cas de les agressions sexuals en grup de Badalona, en què la majoria dels autors eren menors de 14 anys, posa de nou sobre la taula un problema que com més va més greu es fa. L'entorn social en què es produeix és rellevant: el barri de Sant Roc concentra gravíssims problemes d'atur juvenil, d'absentisme escolar, d'ocupacions de pisos i desnonaments, de droga, de pobresa crònica, de famílies desestructurades i de descohesió social. Les entitats socials no donen l'abast i l'administració tampoc. El desgovern municipal dels últims anys no hi ha ajudat. El nou govern d'Albiol, més enllà de la gesticulació populista, tampoc és cap garantia que s'abordarà el problema de fons. La manca de prevenció i de plans integrals d'actuació és crònica i peremptòria. El problema és complex. I el resultat, dramàtic: 8 nenes violades en un any de forma grupal, unes violacions en què han participat 21 agressors adolescents, tots menors d'edat menys un de 18 anys. Dels menors, 13 tenen menys de 14 anys, i per tant són inimputables per la justícia. N'hi ha, a més, quatre que són reincidents. Un autèntic desastre. Un fracàs social.
Per arribar a situacions d'aquest abast i gravetat, és evident que massa coses han fallat des de fa molt temps. És molt fàcil deixar degradar barris i molt difícil remuntar-los. La feina a fer sens dubte és ingent i no es poden esperar miracles ni resultats a curt termini: cal actuar a les escoles i instituts, cal posar molts més recursos i objectius clars en els serveis socials, cal engegar plans de dinamització econòmica, calen accions urbanístiques i polítiques d'habitatge, cal una feina coordinada entre entitats socials i administracions, cal donar veu als veïns i fer-los partícips d'un necessàriament lent procés de transformació. Tot això només es pot fer, a més, des d'una treva política de llarga durada, evitant convertir cada cas en una crisi per a la discòrdia partidista: una condició tan difícil com imprescindible. També els mitjans de comunicació hauríem de fer un esforç més per explicar que per culpabilitzar.
El que passa a Badalona, i més en concret a Sant Roc, en menor escala també ocorre en altres barris i ciutats. És un assumpte que traspassa fronteres i que, més enllà de tota la càrrega social a la qual va lligat, té un component cultural evident. La pornografia està avui a l'abast de qualsevol adolescent, i condiciona cada cop més el comportament de massa nois que hi estan enganxats, de manera que la seva iniciació al sexe queda tacada per un biaix violent, masclista i irreal. En paral·lel, els discursos d'ultradreta, que fan bandera contra els feminismes, estan penetrant també en la mentalitat de molts joves mancats de referents alternatius respectuosos. Ni que segueixin sent una minoria, cada cop són més i cada cop tenen menys mala consciència del que fan, situats en una mena d'intempèrie moral. Una intempèrie paral·lela en la qual també viuen molts d'aquests barris estigmatitzats. Si no es comença a actuar amb decisió, recursos i consensos responsables, la situació no farà sinó empitjorar. Què més ha de passar?
