Els ajuts per fomentar l'autoconsum energètic fan curt
La irresponsabilitat dels governs del Partit Popular amb el seu impost al sol entrarà als llibres d'història com a exemple de mal govern i de miopia política i mediambiental. Va retardar molts anys el procés de transició energètica a l'Estat, i això fa que ara s'hagi de córrer més per aconseguir uns estàndards mínims que en altres països són la norma des de fa temps. La prova és que, des de la derogació d'aquella taxa que penalitzava l'autoconsum, s'ha multiplicat el nombre de noves instal·lacions, així com la potència instal·lada, i ja no només per part de particulars sinó també d'empreses. En un moment en què el preu de l'electricitat està disparat pel tipus de sistema tarifari que hi ha a Espanya –que penalitza el consumidor, ja que l'energia produïda a les centrals de combustibles fòssils com el gas, més cara i contaminant, és la que acaba dominant en el preu final–, l'opció de l'autoconsum, tot i la inversió inicial, està guanyant cada cop més adeptes.
La prova és que les noves instal·lacions de l'autoconsum fotovoltaic a Catalunya han passat de les 421 que hi havia el 2018, encara amb l'impost al sol, a les 12.807 del 2021. Un increment enorme que s'ha vist potenciat des de les administracions amb diverses línies d'ajudes. En total s'hi han destinat 660 milions d'euros per a tot l'Estat, dels quals a Catalunya, a través de l'Institut Català d'Energia (Icaen), se n'han assignat poc més de 112 milions. Una quantitat que ha sigut insuficient perquè hi ha una sobredemanda del 18%, ja que les peticions eren de 133 milions. De fet, això és en el global, però si ens centrem només en la demanda d'autoconsum de renovables en el sector residencial, administracions i tercer sector, la demanda gairebé ha duplicat l'oferta d'ajudes.
En un primer moment s'hi van apuntar sobretot les llars, però cada cop més les empreses, i també els comerços, estan demanant també aquestes ajudes, que en alguns casos poden arribar a assumir fins al 60% del cost de la instal·lació. El problema és que som al febrer i aquestes ajudes, necessàries si realment es vol fer un pas clar cap a la transició energètica, ja pràcticament s'han esgotat. La convocatòria es va publicar el desembre i a hores d'ara ja s'han esgotat i molta gent se n'ha quedat fora. Cal que els fons europeus i les ajudes de l'administració arribin a tots els nivells de la població i no només a les grans elèctriques, que no només s'estan beneficiant ara dels alts preus de l'energia, sinó que han activat tots els mecanismes per aconseguir també les ajudes per a la construcció de les grans instal·lacions de renovables.
L'autoconsum energètic no serà la solució, però en forma part. És fonamental que hi hagi un canvi en el paisatge dels pobles i ciutats de manera que en la majoria de teulades hi hagi plaques d'autoconsum que permetin fer més sostenible el model. Catalunya està fent tard –va per darrere d'altres països i de la major part d'Espanya– i no es pot escudar només en el que pugui fer Madrid, que en té molta responsabilitat, sinó que ha de fer una aposta clara, mobilitzant diners públics i privats, per accelerar aquesta transformació.
