Els altres esquitxats pel cas Montoro
Cada dia, en un degoteig constant, anem coneixent més detalls de l'escabrós sumari del cas Montoro. De moment sembla que estem davant del cas més gran de corrupció de l'Estat, ja que afecta el moll de l'os de l'administració i posa en dubte el funcionament d'un dels seus principals motors, la recaptació d'impostos a partir dels quals es financen tots els serveis públics. Per posar un exemple. El cas comença arran d'un e-mail en què un grup de cinc empreses gasistes decideixen acudir a la consultora creada per Montoro abans de ser ministre, Equipo Económico, per aconseguir rebaixes fiscals. A canvi d'uns generosos honoraris de poc més de 600.000 euros entre totes, ho aconsegueixen i la rebaixa dels dos impostos en qüestió els ha estalviat, des del 2014 fins al 2023, 51 milions d'euros segons el sumari. Uns cinc milions menys a l'any en pagament d'impostos per a les cinc empreses. Això, afavorit per la mateixa Hisenda que no para de fer campanyes contra el frau fiscal.
Més enllà del delicte concret, més enllà dels diners, el dany reputacional que això provoca a la credibilitat de la Hisenda pública i dels seus funcionaris és dramàtic. Perquè per poder fer això Montoro ha hagut de comptar amb la complicitat, o el silenci, o en tot cas el deixar fer per por o indiferència, de tot un seguit de funcionaris que han vist com això passava any rere any. Certament en bona part són mesures polítiques i els responsables principals són, per descomptat, els que tenien un càrrec o una responsabilitat política. Però els treballadors públics relacionats en tot aquest escàndol sens dubte han quedat també esquitxats, i estaria bé que des dels sindicats i també des del mateix funcionariat hi hagués una reacció i s'entomés alguna mena de mea culpa. A més, esclar, de promoure més mesures per blindar la seva feina professional amb mesures per protegir-los quan es neguin a cometre irregularitats o il·legalitats, i que alhora es penalitzés i castigués amb contundència els que hi participen.
Seria una mesura, potser, per començar a regenerar una administració que sembla que en tots els seus estaments consent les pràctiques corruptes com una variable que ara toca ara també. Està a tots els nivells, i molts empresaris ho saben i ho aprofiten. I és que, evidentment, més prioritari que assenyalar els funcionaris públics és assenyalar i penalitzar les empreses que participen en aquest gran joc de la corrupció. El que ells s'estalvien amb aquests suborns ho acabem pagant tots, i en aquest sentit, més enllà de les responsabilitats penals clares, tenen molt sentit les iniciatives legislatives que proposen alguns partits per bloquejar l'accés a subvencions o concursos públics a les empreses o grups que estiguin investigats en aquests casos.
És tan greu el que està passant que no es pot quedar només en el clàssic "i tu més" que estem vivint en espiral des de fa anys. Certament, tot plegat serveix només per engreixar el discurs antidemocràtic de l'extrema dreta. És desesperant veure com des de la política hi ha poques solucions, però potser si s'aprofita el moment per empoderar i blindar la independència i el rigor del control públic, de la funció pública, amb controls interns i externs clars i transparents, potser alguna cosa es podria parar. Potser.
