09/12/2021

Qui ataca la convivència lingüística?

2 min
Façana de l4'escola Turó del Drac de Canet

Contra la realitat de l'escola catalana, on el castellà ja és de facto la llengua més usada a la secundària, la justícia continua dictant sentències per protegir-lo davant d'una suposada marginació, ignorant el fet de la constant reculada de l'idioma català tant a les aules com als passadissos i patis, i per descomptat també al conjunt de la societat: només cal recordar la situació a l'audiovisual. Durant els anys 80 del segle XX, la immersió en català a l'escola va aconseguir tímids avenços en l'ús social de la llengua històrica del país; aviat, però, es va haver de conformar amb evitar-ne el retrocés. I ara ja ni això. Les dades són les que són, i són preocupants per al català davant la preeminència del castellà, dins i fora del sistema d'ensenyament.

Malgrat això, els tribunals, instats per una absoluta minoria instrumentalitzada per la dreta nacionalista espanyola, i absurdament convertits en tutors pedagògics, persisteixen a ignorar aquesta desigual salut d'un idioma i l'altre, i a negar l'evidència que tots els estudiants de Catalunya acaben la seva escolarització obligatòria amb un coneixement del castellà homologable al dels estudiants del conjunt de l'Estat. Aquesta insistència en crear un problema allà on no n'hi ha, aquesta persecució del sistema d'immersió lingüística com una imposició quan és fruit d'un ampli consens social a favor d'una discriminació positiva, només es pot explicar des d'una visió al·lèrgica a la pluriculturalitat de l'Estat i des d'una malvolença cap al català, que ara mateix té el futur seriosament compromès. La societat catalana, a la pràctica, cada cop és més monolingüe en castellà.

Però el pitjor de tot plegat és que la conjunció d'una justícia polititzada i insensible a la realitat idiomàtica de Catalunya i la coalició incendiària de mitjans i partits espanyols de dretes està enverinant la vida escolar, jugant amb l'educació dels infants i creant enfrontaments artificials entre famílies. No es poden comparar dues piulades desafortunades a Twitter contra els pares que volien més hores de castellà a l'Escola Turó del Drac de Canet –i que han obtingut una sentència favorable que efectivament ha imposat el 25% d'hores de docència en aquest idioma, contra el parer de la majoria de famílies i del claustre de mestres– amb la sistemàtica campanya de tergiversació que des de fa anys duen a terme partits com Cs (que ara torna a buscar la seva taula de salvació en aquesta disputa), el PP i Vox. L'opinió pública espanyola està absolutament mediatitzada en contra d'una vida escolar catalana que, si se circumscriu al que diuen les principals cadenes televisives i alguns diaris espanyols, deu pensar que està integrada per professors i famílies sectàries antiespanyoles. Res més lluny de la veritat. La tolerància lingüística presideix les comunitats escolars dels centres, que l'únic que demanen és que se'ls permeti treballar sense ingerències. El mateix líder del PSC, Salvador Illa, ha demanat aquest dijous "deixar de polititzar" aquesta qüestió i "deixar que els professionals de l'àmbit educatiu facin la seva feina". Els tribunals estan contribuint a polititzar l'educació i a trencar la convivència lingüística.