24/08/2021

Biden torna a cedir davant dels talibans

2 min
Marines amb la 24a Unitat Expedicionària (MEU) guiant les persones per l'evacuació a l'aeroport internacional Hamid Karzai, Kabul, Afganistan

BarcelonaEl president dels Estats Units, Joe Biden, ha fet marxa enrere després de l'ultimàtum llançat pels talibans perquè es mantingui el 31 d'agost com a últim dia amb presència militar estrangera al país, i ha renunciat a posposar la data de la retirada per facilitar l'evacuació de la població civil. Es tracta de l'enèsima cessió de Washington davant dels fonamentalistes, que demostren que tenen la paella pel mànec sobre el terreny. El president nord-americà està disposat a complir amb la retirada pactada per Donald Trump amb els talibans en un acord que no s'ha fet mai públic (i que li va amagar en part a Biden), encara que això comporti tancar els ulls davant de la tragèdia que s'acosta i que ja ha començat a ser denunciada per les Nacions Unides.

El cas és que, després de 20 anys d'ocupació i de fracassar en l'intent de construir una institucionalitat forta al país, ara Occident no pot ni tan sols assegurar la vida dels afganesos que van col·laborar amb les forces estrangeres i es van enfrontar als talibans. Cada dia que passa la sensació d'humiliació es fa més gran, i el que havia de ser una bona notícia per a l'administració de Biden -el final d'una intervenció que ha durat 20 anys i el retorn de les tropes a casa- s'està convertint en un autèntic calvari que amenaça amb marcar la seva presidència. Les enquestes ja detecten una baixada de popularitat de Biden, que està apareixent com un líder feble (cosa que recorda a Carter), i centre de les crítiques tant des de l'esquerra del seu partit com des de la dreta. La línia oficial de la Casa Blanca és creure's les promeses de moderació dels talibans i evitar a tot preu qualsevol incident armat entre ells i els 6.000 militars nord-americans que custodien l'aeroport.

Sense qüestionar el dret dels Estats Units a posar fi a la missió, el que no s'entén és que l'administració Biden acceptés de forma acrítica el pacte de Trump amb els talibans, que recordem que va comportar la posada en llibertat de 5.000 presoners islamistes. Biden pot adduir que la decisió la va prendre l'administració anterior, però això no l'eximeix de la responsabilitat d'executar la retirada minimitzant els danys per a la població civil, i això no ha sigut així. Després d'acceptar la data límit del 31 d'agost, els països occidentals es veuen obligats a una cursa contrarellotge per treure el màxim de gent (treballadors, col·laboradors, activistes, etc.) de Kabul mentre els talibans es dediquen a bloquejar els accessos a l'aeroport. Washington ni tan sols ha sigut capaç d'arrencar el compromís dels talibans perquè deixin sortir tothom que ho sol·liciti.

Tenim el cas, per exemple, de 50 polítiques afganeses (diputades, càrrecs ministerials i fins i tot una alcaldessa) que han demanat ser acollides a l'exterior i que encara no han rebut cap resposta. Com ja ha dit l'Alta Comissionada de l'ONU per als Drets Humans, Michelle Bachelet, es tenen notícies d'execucions sumàries i altres atrocitats. Si quan marxi l'últim avió occidental de Kabul es desferma la repressió i les matances, ningú podrà dir que no estava avisat.