09/12/2019

El canvi climàtic i la bretxa Nord-Sud

2 min
Greta Thunberg observa la pregària d'un representant indígena americà

BarcelonaDe vegades les obvietats s'han de repetir perquè tinguin algun efecte. Per exemple, que els països rics contaminen més que els pobres. O que són els països del Sud, i les comunitats més desafavorides en general, les que ja estan patint els efectes de la crisi climàtica. Aquesta profunda interrelació entre l'abisme econòmic i social que separa el Nord del Sud i l'impacte de l'escalfament global és el que aquest dilluns va posar sobre la taula l'activista climàtica sueca Greta Thunberg, que en la seva condició d'estrella mediàtica aconsegueix dirigir els focus cap a aquelles qüestions que més l'interessen.

Així, Thunberg ha comparegut a la cimera COP25 de Madrid acompanyada d'activistes de països tan diversos com les Illes Marshall, Uganda, les Filipines, Rússia, Xile i els Estats Units, que han cridat l'atenció sobre els efectes que ja està tenint la crisi climàtica sobre les seves comunitats i han criticat que el neoliberalisme econòmic és un dels motors de l'escalfament global. Col·lectius com Sustain Us i representants de les comunitats índies dels Estats Units, passant per activistes indígenes de Xile, han explicat les seves experiències, contra Donald Trump els primers, contra el govern de Sebastián Piñera els segons. Aquests joves veuen com els seus ecosistemes pateixen un fort retrocés i com els fenòmens meteorològics extrems castiguen cada cop més els seus camps i les seves ciutats.

El missatge que llencen és molt clar: qui més contamina té més responsabilitat en la crisi climàtica, i per tant està obligat a fer més esforços per frenar-la. Paral·lelament, s'ha fet públic un informe d'Intermón Oxfam que abona aquesta tesi. Segons l'estudi, el 10% més ric del planeta emet el 50% de les emissions contaminants a l'atmosfera. I si baixem a la contaminació per càpita, resulta que un ciutadà espanyol, que viu en un país ric, expulsa a l'atmosfera 6,4 vegades més CO2 que un de Guatemala.

És lògic, doncs, que siguin les comunitats més desafavorides les que s'estiguin posant al capdavant de la lluita contra l'emergència climàtica, ja que hi ha una estreta relació entre desigualtat i crisi climàtica. Per això el canvi de paradigma de l'economia de zero emissions ha d'integrar també la perspectiva de la justícia social, prioritzant les ajudes a aquells països que es troben en una situació d'extrema fragilitat davant d'una situació que no han provocat ells.

Si no es fa res de tot això el que passarà és que la crisi climàtica derivarà en altres tipus de crisis, com ja estem veient amb els desplaçats climàtics. Si el Nord abandona el Sud a la seva sort, si es continua agreujant la bretxa que separa els rics dels pobres, el planeta serà no només insostenible des d'un punt de vista climàtic, sinó també social i econòmic. Això és el que han intentat explicar a Madrid Greta Thunberg i els joves que l'acompanyen. Ella, que precisament prové d'un país ric del Nord. Potser per això es va limitar a donar veu a aquells col·lectius que habitualment resten silenciats.