La carrera armamentística europea s'accelera
La guerra d'Ucraïna i els bombardejos dels últims dies a Kíiv i altres ciutats han mostrat fins a quin punt Europa es pot sentir desprotegida en cas d'un atac similar. Que no les té totes ho demostra que quinze països de l'OTAN i Finlàndia han acordat aquest dijous iniciar el procés urgent de creació de l'Escut del Cel Europeu, nom oficial d'un nou sistema de defensa antimíssils que va proposar Alemanya ja fa uns mesos. L'objectiu és comprar de manera conjunta nous equips de defensa que en principi es destinarien a les zones ara més desprotegides, que són les més properes a Rússia. De fet, s'hi han sumat gairebé tots els països del nord i l'est d'Europa que formen part de l'aliança, però de moment no encara els del sud, com França, Itàlia o Espanya. La ministra Margarita Robles, però, no descarta afegir-s'hi quan els convidin a entrar-hi.
Aquest nou sistema de defensa antimíssils se sumaria al que ja té desplegat l'OTAN a Europa des de fa anys, que està pensat inicialment per interceptar míssils de llarg abast provinents de països com ara Corea del Nord o l'Iran, que fins ara semblaven els potencials enemics més clars. L'actual escut compta amb un sistema de radars per detectar els míssils situat principalment en territori turc i amb un sistema d'intercepció en mans dels vaixells dels Estats Units atracats a la base espanyola de Rota.
Estem, doncs, en la mateixa dinàmica armamentística que ha fet que tots els països multipliquin el pressupost militar de manera accelerada. El problema és que la indústria armamentística està al límit, sembla. Ucraïna no atura en la seva demanda i les existències de molts dels països europeus que li fan costat són cada cop més minses. Alemanya ha avisat a la reunió que, tot i la urgència de posar en marxa aquest Escut del Cel, no es podrà desplegar fins d'aquí uns mesos o potser anys.
De moment la prioritat és ajudar Ucraïna en la seva defensa, i ja hi ha un altre gran grup de països, entre els quals Espanya, que li enviaran més bateries antimíssils, però l'OTAN considera que Europa ha d'augmentar la producció d'armes i municions a curt i llarg termini. Tot plegat genera molts dubtes i preguntes. La situació actual lamentablement dona la raó a Donald Trump quan avisava la Unió Europea que no gastava prou en defensa i que els Estats Units no hi serien sempre per ajudar-los. Sobretot perquè ara les relacions són bones i els "amics americans" continuen compromesos en la defensa d'Europa, i també en vendre-li el gas i les armes que demani –el nou sistema antimíssils comptarà amb tecnologia nord-americana, israeliana i alemanya–, però els equilibris polítics poden canviar si tornen els republicans al poder d'aquí uns anys. A més, aquestes corredisses fan desconfiar sobre la seguretat real a Europa, i sorprèn que les mesures de defensa no estiguessin més ben establertes. Per acabar, és preocupant aquesta carrera armamentística sense oposició i sense un debat ampli i públic que expliqui per què de cop hem trencat amb dècades de pacifisme.
