El cas Borràs i els pactes immediats
Després d'una notificació del Tribunal Suprem que pràcticament no deixava marge de maniobra, el Parlament ha consumat aquest dijous la retirada de l'escó a la presidenta de la cambra, Laura Borràs, a causa de la sentència condemnatòria del març passat per prevaricació i falsedat documental en la seva etapa al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Era qüestió de temps que s'arribés a aquest punt, igual com va passar el 2020 quan, sota la presidència de Roger Torrent, es va retirar l'escó al president de la Generalitat, Quim Torra, o quan el 2022 la mateixa Borràs va retirar l'escó a Pau Juvillà, diputat de la CUP. La desobediència en l'àmbit institucional no ha sigut una opció. En aquest cas, a més, tret de Junts, la resta de formacions no hi veia persecució política. Però la decisió no per esperada deixa de remoure la política catalana del post-Procés. Arriba, a més, enmig de les crides a la unitat independentista (per part de Junts) o a la unitat sobiranista (per part d'ERC) després dels resultats de les municipals (amb victòria socialista a Catalunya) i a remolc de la inesperada convocatòria per part del president espanyol, Pedro Sánchez, d'eleccions generals al Congrés, amb l'amenaça evident d'un triomf de la dreta (PP) i la ultradreta (Vox) espanyoles.
El Parlament ara haurà de decidir si deixa el lloc vacant i manté l'interinatge en el càrrec d'Alba Vergés (ERC) o si, en canvi, escull un nou nom per a la presidència. El context preelectoral no ajuda a l'acord. JxCat és qui marcarà el camí: s'obre ara un debat intern a la formació sobre quin rumb prendre. Caldrà veure si s'imposa el sector borrasista o el pragmàtic. I en funció del camí que s'agafi, hi haurà més o menys marge per a algun tipus d'unitat d'acció en les rengles independentistes. En la decisió també pesarà, sens dubte, la possibilitat d'arribar a acords de governabilitat als ajuntaments, diputacions i consells comarcals, amb Barcelona en primer terme. El desenllaç amb la presidència del Parlament estarà relacionat, per tant, amb les aliances que faci el futur alcalde Xavier Trias al consistori, on ERC ha obert les portes a facilitar-ne l'elecció. De cara als comicis estatals, resulta més difícil que una possible entesa es traslladi també a les llistes al Congrés i al Senat. Més aviat sembla que, en aquest cas, com a màxim es pot anar cap a un discurs pactat de cordó sanitari catalanista contra la ultradreta.
En tot cas, aquest nou episodi es pot agafar com un element més de confrontació i divisió interna o com una oportunitat per girar full i obrir una etapa de retrobament i distensió en la política catalana. El que hi ha davant aconsella prendre el segon camí. Per dos motius. D'una banda, perquè si es compleixen les pitjors perspectives electorals, vindran temps complicats a la capital de l'Estat, amb una majoria PP-Vox. I de l'altra, perquè, a causa de la fragmentació política catalana, la governança de les administracions fa necessaris acords amplis que evitin els bloquejos i ajudin a tirar endavant els múltiples reptes econòmics, socials i culturals que té el país.
