12/03/2023

Cas Castor: escàndol sobre escàndol

El cas Castor es va convertir en un escàndol el setembre de fa deu anys, quan un magatzem de gas sota el mar va provocar més de mig miler de terratrèmols a les Terres de l’Ebre i a Castelló. I des de llavors l’escàndol va anar creixent. Primer, perquè els gestors de la plataforma marítima havien de saber, vuit anys abans que el magatzem es posés en marxa, que la falla d’Amposta continuava activa, i segon, perquè es van desoir peticions prèvies per establir algunes mesures de control. També per l’actitud dels directius de Castor, que parlaven de "microsismes" i van minimitzar el problema.

L’escàndol també va augmentar amb la indemnització exprés de 1.350 milions d’euros que el govern de Mariano Rajoy va pactar amb l’empresa ACS, de Florentino Pérez, i que hem acabat pagant els ciutadans. La indemnització, que va provocar manifestacions, després va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional i el Suprem la va obligar a recuperar. I també pel que va costar mantenir el magatzem submarí tancat i inactiu. Evidentment, el cas es va fer encara més escandalós amb l’absolució dels directius de Castor. El tribunal va determinar que no existia "constància probatòria" sobre fins a quin punt les injeccions de gas "van afectar el medi ambient i van produir els sismes de més magnitud". I que tampoc constava que causessin "danys personals ni materials".

Cargando
No hay anuncios

Tot aquest escàndol sobre escàndol encara té arestes vives i menys conegudes. Una és que, per facilitar una autorització per la via ràpida per construir el magatzem, l’Estat va prendre un tros de mar a Catalunya. Ho va fer fa 15 anys, sota un govern del PSOE, amb nocturnitat, amb una pretesa "correcció d’errors" al BOE que va modificar la frontera del mar català prenent-ne un tros a Catalunya i donant-lo al País Valencià.

Cargando
No hay anuncios

Pocs ho saben, perquè pocs se’n van adonar. Els pescadors de marisc n’han patit les conseqüències, però la gran majoria de ciutadans aquell canvi fet a cop de BOE ni el van notar, si no fos perquè va facilitar el magatzem que va sacsejar centenars de vegades les Terres de l’Ebre ara fa una dècada.

Però aquella modificació feta a través del BOE és un problema, sobretot, perquè és una manera d'actuar d'amagat dels ciutadans impròpia d’una democràcia plena. Canviar el territori d'una comunitat autònoma per poder ignorar millor les possibles protestes de la societat civil i les queixes de les institucions dels territoris afectats no és una manera democràtica d’actuar. És l’exemple de com no hauria d’actuar un estat.

Cargando
No hay anuncios

El cas Castor és un despropòsit des de bon principi, un exemple de com no s’han de fer les coses, del perill de prendre's a la lleugera els mecanismes de control. Fins al final, amb una sentència absolutòria difícil d’entendre, sobretot per als ciutadans més afectats. Comença a ser hora de revisar tota aquesta manera de fer i de reparar alguns dels danys que va provocar. Desfer l'actuació que va prendre un tros de mar a Catalunya potser és un petit pas que no resoldrà gairebé res, però demostrarà una voluntat de canvi que, en aquest escàndol, de moment continua sent inexistent.