La presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, l'Airef, Cristina Herrero, ha posat veu aquest dijous al gran argument que a Madrid sempre es posa damunt la taula per negar el concert econòmic a Catalunya: que és massa gran –representa un 19% del PIB espanyol– i això desquadraria els comptes de l'Estat. Aquest argument, però, té tres punts febles. El primer és que resulta injust negar als catalans el que tenen bascos i navarresos per una qüestió de volum i potència econòmica, perquè els números no han de fer por. El segon és que l'infrafinançament i la manca d'inversions pot gripar el motor econòmic català, i això repercutiria negativament en el conjunt. I el tercer és que Catalunya no ha dit en cap cas que no estigui disposada a participar en algun mecanisme de solidaritat amb la resta de territoris.
En una cosa té raó Herrero: l'ideal en un tema tan clau com el finançament autonòmic seria no haver-lo de negociar en el marc d'un acord d'investidura o de pressupostos. El problema és que l'experiència ensenya que no hi ha cap altra manera. El sistema actual fa 10 anys que està caducat i cap govern, ni del PP ni del PSOE, s'ha atrevit a posar una proposta a sobre la taula. Ximo Puig, que va ser president de la Generalitat Valenciana, es va cansar de demanar en el seu dia una reforma, però ningú li va fer cas perquè no tenia cap força política a Madrid. Només quan el govern de l'Estat ha depès dels catalans hi ha hagut canvis en el sistema, i això és justament el que torna a passar ara. El govern espanyol, doncs, ha de buscar la manera de satisfer les demandes catalanes i, alhora, plantejar una reforma global del sistema, perquè el que és evident és que l'actual no funciona, és opac i dona uns resultats arbitraris. En general, la majoria de les comunitats autònomes estan infrafinançades, sobretot les del litoral mediterrani, i per tant el que caldria abordar és un aprimament de l'administració general de l'Estat i una transferència de recursos a les autonomies.
Però com que Catalunya és escèptica respecte a la voluntat del govern central d'aprimar-se, és lògic i legítim que reclami la clau de la caixa i sortir del règim comú. Catalunya s'ha cansat de fer de tractor de l'estat de les autonomies, un paper que mai ningú li ha reconegut, al contrari, i ja no vol fer una proposta per a tothom perquè considera que no li correspon. Ara bé, si el govern espanyol no està d'acord amb el concert, el mínim que se li pot exigir és que posi una proposta concreta sobre la taula, perquè fins ara no n'hi ha hagut cap. Tampoc el PP quan governava, ni ara que té la major part del poder autonòmic, ha estat capaç de presentar una proposta consensuada. Per tant, si tan malament veuen el concert, tots dos haurien de presentar una proposta de repartiment dels recursos entre l'Estat i les autonomies, i entre les mateixes autonomies.
Mentre aquesta proposta no existeixi, ningú podrà criticar que Catalunya plantegi el concert i poder recaptar tots els impostos. Perquè qui té l'obligació de presentar una proposta de reforma global del sistema són ells i no la Generalitat.
