Catalunya torna a tenir un president d'ERC
La sessió d'investidura d'aquest divendres al Parlament tenia un cert regust històric. Catalunya torna a tenir un president d'Esquerra Republicana de Catalunya, el partit que va ser hegemònic durant el període republicà amb Macià i Companys, que va mantenir viva la flama de la Generalitat a l'exili amb Irla i Tarradellas, que va sobreviure amb prou feines a la Transició i que, partint d'una posició minoritària respecte a CiU i el PSC, torna ara a ostentar el lideratge de la principal institució del país. L'abraçada entre el president del partit, Oriol Junqueras, i el que ara és president del país, Pere Aragonès, resumia la complexitat del moment, amb el primer a la presó arran dels fets de l'1-O i el segon convertint-se en el primer president nascut després de la mort de Franco.
Aragonès compta d'entrada amb la confiança dels 74 diputats independentistes que van votar a favor de la seva investidura (ERC, Junts i la CUP), però es va comprometre a governar "amb mà estesa", mirant sobre tot a la bancada dels comuns i sense descartar el PSC per als grans acords de país. I sobre el Procés va advertir la CUP que cal "tocar de peus a terra" i aprofitar els "aprenentatges" dels últims temps. Amb aquests dos missatges, Aragonès va marcar una línia divisòria molt clara amb el seu predecessor, Quim Torra.
Aragonès, però, no ho tindrà fàcil. El seu govern de coalició amb Junts s'ha constituït després d'un període de negociacions (massa) llarg que ha deixat ferides, tal com demostra la carta que va fer pública Carles Puigdemont des del seu exili a Bèlgica. Tot i això, ara és el moment de fer tabula rasa, de començar de zero i de reiniciar l'activitat governamental amb energies renovades. El Govern ha de combinar el lideratge polític, necessari per conduir la negociació amb l'Estat sobre el conflicte polític, amb la capacitació tècnica per aconseguir l'excel·lència en la gestió. Aquestes han de ser dues cares de la mateixa moneda, ja que si una falla, és tot el Govern el que falla.
En aquest sentit, aquest divendres s'ha conegut que un independent, l'antic director general de la Fundació La Caixa, Jaume Giró, ocuparà la conselleria d'Economia a proposta de Junts. D'entrada és una bona notícia que es busqui talent fora dels partits i que algú amb la seva experiència accepti un càrrec públic de tanta responsabilitat en un moment com l'actual, quan tot just estem sortint de la pitjor fase de la pandèmia. Giró tindrà dos reptes immediats. El primer, lluitar per atreure el màxim de fons europeus per a Catalunya. I el segon, pactar uns pressupostos amb la CUP.
Els pròxims dies s'aniran coneixent la resta de noms de l'executiu, amb la incògnita principal situada en qui ocuparà la vicepresidència i el lideratge de Junts al Govern. Tant de bo els currículums dels consellers llancin un missatge clar a la societat: és l'hora d'arremangar-se i començar a treballar pel país sencer, amb mirada llarga i sense sectarismes. Amb "valors republicans", com defensa el president Aragonès.
