Barcelona corre el perill que el centre històric es converteixi en un Detroit turístic

La pandèmia ha mostrat l'error d'expulsar els veïns i els negocis de proximitat dels barris històrics turístics

Una de les activitats de molts barcelonins aquests últims mesos ha sigut passejar pel centre de Barcelona i redescobrir els carrers i places que en els últims temps estaven ocupats només pels turistes. I, més enllà del plaer de gaudir de la bellesa d'algunes joies patrimonials que feia temps que no veien, han comprovat que a la zona del Barri Gòtic i la Ribera hi abunden les persianes abaixades i les cases tancades. Carrers sencers sense gairebé res obert perquè tot, comerços i cases, estava destinat únicament al públic turístic. Alguns experts, com l'urbanista Francesc Muñoz, parlen, salvant les distàncies, d'un "efecte Detroit", però, en lloc d'un abandonament massiu del centre urbà per la fallida del sector del motor –que va provocar la ruïna de la ciutat nord-americana i que els sensellar ocupessin els antics gratacels de la indústria automobilística–, el que hi hauria seria una degradació del centre històric per la falta d'ocupació dels edificis i carrers per l'absència del turisme de masses que ha provocat la pandèmia.

Ara mateix tot està en mode pausa. És cert que bastants comerços no podran aguantar i tancaran definitivament, però en general, en part gràcies als ERTO, sembla que tot estigui parat a l'espera que tornin els turistes i es recuperi l'activitat com abans. I això és, precisament, el que hauríem de mirar que no passés. No sabem encara quant de temps estarem en aquesta situació, com haurà afectat al futur de la indústria turística la crisi actual, de quina manera es reconduirà l'economia postcovid i, tanmateix, ningú ens assegura que això no es podrà repetir en el futur amb un altre virus o amb qualsevol altra catàstrofe natural o humana.

De fet, feia temps que hi havia un corrent molt ampli de ciutadans i experts que reclamaven un canvi de model per evitar aquesta excessiva dependència del turisme en algunes zones. Ara s'ha comprovat que efectivament el monocultiu turístic és un error, que cal que hi hagi un control i una intervenció per assegurar la diversitat d'usos i economies, i que fiar-ho tot a un increment constant de visitants ens deixa desprotegits davant de crisis com la que vivim ara. Com que ja era un tema que havia mobilitzat els veïns que han resistit en aquestes zones malgrat la dificultat de tenir serveis i comerços a l'abast, i era una preocupació ciutadana que havia entrat de ple en el debat polític, ja hi ha bastanta feina feta. Hi ha plans, com el de la Rambla, que estan aprovats i pràcticament acabats però no s'han posat en marxa. Hi ha molts estudis i propostes, i se n'han de demanar més, per mirar de fer actuacions ràpides i efectives que permetin revertir la situació i crear les condicions perquè quan s'acabi el malson de la pandèmia les coses hagin canviat per bé. 

Ara és el moment en què les administracions, i especialment l'Ajuntament de Barcelona, han de liderar aquest procés amb valentia i contundència. I seria important que fos també amb el màxim consens polític i dels agents socials i econòmics. La diagnosi estava feta, les conseqüències les hem pogut comprovar ara i el que ens cal és un cop de timó que asseguri que, efectivament, el centre de Barcelona no es convertirà en un "Detroit turístic". 

El + vist

El + comentat