Certificat Covid? Pensem-lo bé
Portugal, França i Itàlia no s'ho han pensat gaire. Galícia i les Canàries, tampoc. A Alemanya dubten. A Catalunya, també. La idea dels països que estan aprovant el Certificat Covid és posar-ho difícil a les persones que no es volen vacunar. Posar-los traves per accedir al lleure: per exemple, per entrar en interiors de bars i restaurants. Aquest és l'objectiu de l'obligatorietat d'aquest nou certificat. La retallada de drets que comporta es compensa pel bé superior d'avançar en la lluita per derrotar el coronavirus. Es privilegia l'objectiu col·lectiu en detriment de les llibertats individuals. Sempre és un debat complicat, aquest. En qüestions de salut, però, ja l'hem vist en altres ocasions i contextos, com ara la prohibició de fumar en interiors, avui plenament acceptada però que en el seu moment va despertar molta polèmica.
El cas que ara ens ocupa, esclar, no és del tot equiparable. Una cosa és renunciar a un plaer per no perjudicar el veí i una altra és acceptar que t'inoculin una vacuna, un extrem al qual fins ara no s'obliga. Sí que en els dos casos es tracta de salvar vides i d'evitar el col·lapse o la fallida del sistema sanitari. Ara, a més, estem enmig d'una pandèmia mundial, d'una situació d'estrès global, la sortida de la qual no s'acaba de veure. I davant de la qual hi ha un gruix de la població, en alguns països prou voluminós, que flirteja amb el negacionisme o actua frívolament i, per tant, dificulta la superació de la crisi sanitària.
Què cal fer, doncs? La implantació d'un Certificat Covid ha d'intentar combinar el guany col·lectiu amb el màxim respecte a la llibertat individual, però sobretot amb la no-discriminació. Es pot exigir el Certificat Covid un cop tothom hagi tingut l'oportunitat de vacunar-se. Als que, malgrat les crides a la solidaritat, es neguin a fer-ho, llavors se'ls poden exigir proves PCR o d'antígens sempre que hagin d'entrar en espais interiors que es considerin llocs potencials de contagi. De fet, el passaport covid europeu per poder viatjar ja funciona amb aquestes normes. És obvi que no és el mateix viatjar que anar al teatre o al bar. Per tant, potser cal esperar uns mesos fins que tothom efectivament s'hagi pogut vacunar. Però tard o d'hora caldrà avançar cap al certificat. La ciència i la tecnologia hi ajudaran: els testos d'antígens cada cop són més accessibles i ràpids, cosa que facilita la implementació pràctica d'aquest tràmit i el fa menys lesiu per a la vida i la llibertat de moviment de les persones.
El que és evident és que vivim en comunitat, en societats altament complexes, i que l'acció de cada individu repercuteix en la dels altres. A Catalunya, per sort, l'acceptació de les vacunes és molt àmplia entre la gent i, per tant, a priori la posada en marxa del certificat no hauria de plantejar un grau important de rebuig, i menys si es fa de manera que s'evitin discriminacions flagrants. Pensem-lo bé, doncs. I acotem-lo en el temps i l'espai, de manera que no es converteixin en una futura via de retallada de drets i llibertats. Perquè ja sabem que és molt difícil conquerir-los i molt fàcil perdre'ls.
