Ciutadans i l'ús partidista de la JEC
BarcelonaHistòricament la Junta Electoral Central ha estat un òrgan administratiu, amb presència de magistrats del Suprem i catedràtics proposats pels partits polítics, que s'ha dedicat a vetllar pel correcte funcionament dels processos electorals i prou. Però amb el procés sobiranista la JEC ha irromput en el debat públic amb decisions tan qüestionables com prohibir en un primer moment la candidatura de Carles Puigdemont a les europees, desposseir Oriol Junqueras de la condició d'eurodiputat o a Quim Torra de la condició de diputat del Parlament quan encara no hi ha sentència ferma sobre la seva condemna per desobediència. En molts d'aquests casos, a més, les decisions no han estat per unanimitat –els conservadors votaven una cosa i els progressistes una altra–, de manera que s'ha evidenciat el caràcter polític i no tècnic de les seves decisions.
Ara s'ha sabut que el catedràtic que formava part de la JEC a proposta de Ciutadans entre el 2017 i el 2019, Andrés Betancor, era, a més, assessor d'aquest partit, amb despatx i tot al Congrés de Diputats. O sigui que un òrgan administratiu que pren decisions aparentment tècniques sobre candidats i partits està ocupat per una persona a sou d'un d'aquests partits. Quina garantia d'imparcialitat podia tenir llavors aquesta Junta Electoral Central per tractar qüestions que afectaven les formacions independentistes? Con es pot tenir tan poca vergonya democràtica!
Com era d'esperar, Ciutadans s'ha defensat amb l'argument que la compatibilització dels dos càrrecs "no és il·legal". Però aquesta no és la qüestió. L'essencial és que Ciutadans es presenta davant l'opinió pública com el paladí de la regeneració democràtica quan el que fa és justament el contrari: aprofundir en la politització (i en la repartidora de càrrecs) dels òrgans que haurien de tenir una escrupolosa imatge d'imparcialitat. És com quan el Tribunal Constitucional va tenir de president un militant del PP com Francisco Pérez de los Cobos (germà del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, coordinador del dispositiu policial de l'1-O).
La prova que Ciutadans sabia que estava cometent una irregularitat –o que, almenys, tenia una conducta poc edificant– és que quan Betancor va comparèixer al Congrés per defensar la seva candidatura va amagar que estava a sou de Ciutadans. Lluny d'això, va fer veure que tenia un perfil jurídico-tècnic i prou com a catedràtic de dret administratiu de la Universitat Pompeu Fabra. És cert que, repassant el seu historial de votacions, no hi ha dubte del seu perfil clarament partidista. Així, quan la JEC va sancionar el diari Abc per haver publicat una entrevista a Inés Arrimadas en la jornada de reflexió del 21-D, Betancor va ser l'únic que hi va votar en contra.
L'estiu passat Carles Puigdemont el va acusar davant dels tribunals de persecució política. Llavors no se sabia que cobrava de Cs. El més pertinent ara seria que els taronges demanessin disculpes i que s'imposés un règim d'incompatibilitats més sever per formar part de la JEC. Però probablement no passarà cap de les dues coses.
