29/07/2021

Aval constitucional als avals

2 min
Jaume Giró i Pere Aragonès al Parlament

Primer aval constitucional al decret del Govern per facilitar, a través de l'Institut Català de Finances (ICF), els avals per a les fiances milionàries (en total, 5,4 milions) que el Tribunal de Comptes ha imposat a 34 ex alts càrrecs de la Generalitat per l'acció Exterior entre els anys 2011 i 2017. L'aval en qüestió ha vingut del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que ha validat per unanimitat la via governamental tot i demanar dues modificacions que el Parlament, per majoria, ha incorporat a través d'una proposició de llei: que la implicació de l'ICF sigui "excepcional" i "limitada en el temps" i que quedi clar que els afectats han de retornar els diners a la Generalitat en cas de sentència ferma.

En tot cas, la posició del CGE és diàfana i no deixa lloc a dubtes: afirma que el Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya, dotat amb 10 milions, en defensa dels seus servidors públics, és legal, com també ho és que es vehiculin els avals mitjançant l'ICF: "En cap cas pot ser considerat com un supòsit de malbaratament de cabals públics" ni tampoc "no comporta ni de bon tros un supòsit, per acció o omissió, de sostracció de diners públics".

Així doncs, el dictamen del CGE aplana el camí jurídic i polític de la decisió presa in extremis pel Govern al no trobar cap banc que volgués avalar les fiances. Al Parlament mateix, a més del previsible vot favorable dels grups independentistes (ERC, JxCat i la CUP) i el vot contrari de la dreta espanyolista (PP, Vox i Ciutadans), el principal grup de l'oposició, el PSC, s'ha abstingut, i també ho han fet els comuns, les dues sigles catalanes de la coalició de govern a Espanya. De manera que tot apunta cap a una hipotètica i eventual sortida que passaria perquè tant l'Advocacia de l'Estat, a la qual el mateix Tribunal de Comptes ha demanat el seu parer sobre els avals de l'ICF, com la Fiscalia, també admetessin la via proposada per la Generalitat. Naturalment, no hi ha cap garantia que la posició del CGE sigui adoptada també per aquestes instàncies, però en qualsevol cas s'estableix un primer posicionament jurídic rellevant que no podrà ser simplement ignorat.

El fet que hi hagi ara més possibilitats que es trobi una sortida per evitar el lesiu, exagerat i performatiu càstig econòmic (és una fiança que en la pràctica esdevé una condemna) perseguit per un Tribunal de Comptes la neutralitat del qual està clarament en dubte, seria un pas més en la via de desjudicialitzar un afer que només trobarà solució per vies polítiques. Mentre segueixi la repressió judicial, costarà molt que s'encarrili un diàleg polític que ja de per si és complicat i que arrenca de posicions molt distants.

El desenllaç d'aquest cas de les fiances del Tribunal de Comptes, que es pot encara allargar unes setmanes, resultarà decisiu per crear un clima mínimament propici per reprendre la taula de diàleg prevista per després de vacances. Fins que els tribunals no perdin el protagonisme que han tingut tots aquests anys, no hi haurà garanties reals de negociació política.

stats