Sense consens ni per parlar del referèndum

BarcelonaEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, tirarà endavant el seu projecte per construir un acord de claredat sobre com hauria de ser un hipotètic referèndum sobre l'autodeterminació de Catalunya que fos jurídicament acceptat tant per l'estat espanyol com per la comunitat internacional. Tot i així, les possibilitats que la proposta prosperi són, segons les reaccions de la resta de partits, certament remotes. Ara mateix no hi ha consens ni tan sols per seure en una taula per parlar del referèndum. Aquesta paràlisi és la millor mostra del bloqueig en què viu l'independentisme, incapaç de trobar el desllorigador després del xoc del 2017 i la posterior desorientació i divisió.

En aquests cinc anys i mig l'independentisme no ha fet una diagnosi compartida dels fets del 2017 i ni tan sols hi ha consens que l'objectiu principal hauria de ser aconseguir un referèndum acordat i amb legitimitat interna i externa. Per a una part de l'independentisme, que inclou l'ANC i una part de Junts i de la CUP però no la totalitat d'aquests partits, el referèndum ja es va fer l'1-O. Per a una altra part, on se situen ERC i també Òmnium, aquell referèndum va ser un acte massiu de desobediència civil però no va poder comptar amb les condicions mínimes per poder ser reconegut, vinculant i efectiu. I mentre no es resolgui aquest debat, serà impossible recuperar una mínima unitat operativa.

Ara bé, això no obsta perquè hagi de poder ser possible que els partits seguin al voltant d'una taula per exposar els seus punts de vista. De fet, el PSC fa temps que reclama aquest debat intern entre catalans més enllà de la taula de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol; per tant, té pocs arguments per negar-s'hi. En el cas de Junts el que hi ha és una intenció clara i manifesta de no reconèixer l'autoritat d'Aragonès per poder fer la convocatòria. I en el dels comuns, tot i ser una proposta inicialment seva, ara tampoc hi ha interès de posar el referèndum en el centre de l'agenda.

Així doncs, els interessos partidistes són els que ara mateix no només no deixen acordar res sinó ni tan sols parlar i seure junts. Davant d'aquest panorama, el president Aragonès ho tindrà difícil per poder tenir una proposta a punt de cara a l'any vinent, quan previsiblement s'obrirà una nova finestra d'oportunitat per negociar amb el PSOE si Pedro Sánchez necessita els vots de l'independentisme per ser investit. Si l'actual inquilí del Palau de la Generalitat comptava que la resta de forces li posarien les coses fàcils anava ben errat. ERC haurà de conduir en solitari, com ha fet fins ara, de fet, el procés de negociació amb el PSOE.

I és una llàstima perquè el referèndum continua sent el gran punt de trobada de la societat catalana, amb un suport que oscil·la entre el 60% i el 80%. Però si la força d'aquest consens no es pot traduir en cap acord transversal, el PSOE continuarà tenint l'excusa perfecta per negar-se a abordar aquest debat. I podrà dir, encara que sigui per divergències dels partits, que no és una demanda majoritària de la població.