Contaminació i fugida al camp: dues cares d'una mateixa moneda
Dues notícies mostren la gravetat de la situació. D'una banda, un estudi de l'Institut Metròpoli calcula que en els pròxims cinc anys a Catalunya unes 70.000 persones migraran de la ciutat al camp a la recerca d'una vida més saludable. De l'altra, els estats membres de la Unió Europea i el Parlament Europeu han arribat a un acord provisional per rebaixar i endurir els límits de contaminació de l'aire de partícules perjudicials per a la salut, per als ecosistemes i per a la biodiversitat. En efecte, la percepció popular, sobretot de la realitat urbana, és cada cop més negativa, de manera que qui pot es busca la vida –i la feina– al món rural, fugint així de la contaminació (i de l'estrès). No és un moviment massiu, entre altres coses perquè no resulta fàcil trobar un modus vivendi fora dels entorns metropolitans, i, d’altra banda, en el món rural, d'altra banda, hi ha menys possibilitats de sociabilitat i mancances de transport públic, serveis i activitats culturals. Però, així i tot, és una tendència rellevant i creixent que s'ha consolidat després de la pandèmia.
El desig d'un entorn sa és universal. La consciència sobre aquesta qüestió s'ha accelerat. Per descomptat, l'evidència de la crisi climàtica hi està ajudant, i les recents protestes dels pagesos han estat un nou cop de realitat per al malestar i la mala consciència dels urbanites. En el cas català, el perfil de les persones que emigren a les àrees rurals és generalment el de famílies joves, amb una mitjana d'edat de 36 anys, amb fills o sense. I el 80% són moviments voluntaris.
Però no es pot caure en ingenuïtats perquè la contaminació, tot i centrar-se a les urbs, no hi entén de fronteres. Afecta més els ambients altament poblats, però per efecte dels grans corrents d'aire pot desplaçar-se a àrees geogràfiques properes i estancar-se en zones de boires baixes, com a vegades passa amb les planes de Vic i de l'Urgell. Per això la revisió que la directiva imposarà a partir del 2030 és important per millorar l'ambient respirable a les àrees metropolitanes, però també al camp. En concret, la decisió, que s'ha pres seguint els consells de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), fixa uns topalls més estrictes per al diòxid de nitrogen (NO₂) i per a les partícules fines PM2,5, que són les que tenen més impacte en la salut humana. Complir amb aquest compromís pot ser un pas endavant molt important. L'objectiu final d'aquestes reduccions és acabar totalment amb aquestes emissions el 2050.
Puntualment, si no s'assoleixen els nivells establerts, es podran introduir mesures de restricció de la circulació de cotxes o de suspensió d'obres de construcció, i els ciutadans tindran dret a reclamar indemnitzacions pels danys causats per la contaminació. No és, aquesta darrera mesura, un assumpte menor. De fet, la mala qualitat de l'aire continua sent una de les principals causes de mort a la Unió Europea, on es calcula que cada any provoca unes 300.000 morts prematures. La lluita contra la contaminació és una lluita pel futur.
