Un altre cop sense alternativa a l'estat d'alarma?
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar dimarts que l'estat d'alarma, la norma que dona cobertura a les restriccions de mobilitat per fer front a la pandèmia, decaurà el 9 de maig, ja que considera que no caldrà cap pròrroga. L'argument del govern espanyol és que amb l'acceleració de la vacunació després d'aquesta data ja no caldran restriccions tan severes com les actuals. El motiu real perquè Sánchez no es plantegi la pròrroga, però, és que vol evitar una negociació política durant la campanya de les eleccions madrilenyes del 4 de maig. Ens trobem, així, un altre cop amb el calendari polític interferint en les decisions sobre salut pública.
Durant tot aquest temps, el govern espanyol no ha aprovat cap norma que faci innecessari acudir a l'estat d'alarma per aprovar, per exemple, un toc de queda, de manera que a partir del 9 de maig aquesta mesura ja no es podrà implementar. Sí que es podran aprovar confinaments perimetrals, però sempre amb l'aval judicial, una situació que ja es va donar durant l'estiu i que va provocar un autèntic caos, ja que uns jutges aprovaven les restriccions i altres no. Aquí el govern espanyol confia en una sentència del Tribunal Suprem per unificar el criteri dels jutges, però el cert és que els juristes creuen que es poden tornar a produir xocs entre les administracions i la justícia.
En tot cas, és una temeritat deixar sense efecte l'estat d'alarma sense un pla B o una alternativa per si la situació es torna a complicar i cal, per exemple, mantenir el toc de queda. Segons els càlculs del mateix govern espanyol, el 9 de maig encara no estarà vacunat ni un 15% de la població espanyola, de manera que no es pot confiar en una immunització prou elevada perquè el virus estigui sota control. El principi de prudència obliga a tenir a punt algun tipus de cobertura jurídica per si calen mesures més dràstiques, almenys fins al juliol, quan se superi el 50% de vacunats. A més a més, els arguments de la Moncloa per no renovar l'estat d'alarma són contradictoris amb el que va dir a l'octubre, quan va justificar la mesura després de comprovar que les comunitats autònomes per si soles no podien imposar el confinament de la població a una certa hora o fins i tot aprovar tancaments autonòmics.
La realitat és que, immers en la decisiva batalla política de Madrid, Sánchez no es vol arriscar a un procés de múltiple negociació al Congrés en què hagi de fer concessions. I per això torna a passar la pilota a les autonomies i als jutjats, com va fer l'estiu passat. En un país seriós, la pròrroga de l'estat d'alarma hauria de ser consensuada per govern i oposició, amb el benentès que després són les comunitats autònomes les que decideixen fins a quin punt en volen disposar. Però a Espanya ni tan sols una pandèmia és capaç de fer actuar amb responsabilitat els seus dos principals partits polítics. Amb l'agreujant que en aquesta ocasió els errors es paguen amb vides humanes.
