Cotxe elèctric: l'exasperant lentitud dels ajuts
Després d'una llarga espera, el govern espanyol ha assignat el 30% dels fons europeus previstos per a la transformació de l'automoció: 877,2 milions d'euros sobre el total de 3.000 milions pressupostats. La lentitud és exasperant. La burocràcia i opacitat de l'administració de l'Estat amb aquests fons Next Generation (en conjunt estem parlant d'una injecció de 140.000 milions d'euros per remuntar l'economia espanyola després del sotrac de la pandèmia) resulta cada cop més difícil de pair per al món productiu. El PERTE del cotxe elèctric s'ha resolt un any i mig després que l'aprovés el govern de Pedro Sánchez i quasi un any després de rebre el vistiplau de Brussel·les. Per què es triga tant?
I quan ha arribat s'ha quedat manifestament curt en les aportacions. Només cal veure com el projecte més beneficiat, liderat per Volkswagen i Seat (i 60 petits socis industrials més, molts d'ells catalans), que rebrà 397 milions d'euros (gairebé el 45% del total), suposarà a la pràctica ingressar només un euro de fons públics per cada 25 euros dels que està previst invertir des del pool privat. La resposta previsible de Seat no ha trigat a arribar: com calia esperar, ha reiterat el seu compromís amb el cotxe elèctric malgrat que l'assignació de recursos públics suposa una part molt petita de la inversió global prevista pel grup, la més important projectada mai a Espanya. De fet, l'aportació pública encara havia de ser més petita, però ateses les queixes i pressions d'última hora la suma total d'aquesta primera entrega del PERTE al final es va incrementar de 700 a 877 milions.
En tot cas, vist com van les coses, el sector de l'automoció comença a parlar de suprimir alguns dels projectes que s'havien de beneficiar del PERTE. Ja ens estem situant, doncs, en un escenari de rebaixa de l'ambició i el dinamisme industrial. Mal senyal. Cal esperar a veure com serà la nova convocatòria anunciada pel ministeri d'Indústria, que hauria de permetre accedir a ajuts a empreses que ara n'han quedat fora, com Stellantis i Ford. En tot cas, l'inici no està sent tan engrescador com era d'esperar.
Un dels altres projectes beneficiats és la reindustrialització de l'antiga fàbrica de Nissan, que s'endurà un 12% d'aquesta primera part del PERTE del cotxe elèctric: 108 milions per al hub d'electromobilitat impulsat per les catalanes QEV Technologies i BTech per a la planta de la Zona Franca. És la tercera partida més important. Els altres projectes premiats són Mercedes Benz, amb 170 milions per al desenvolupament i fabricació d'un monovolum premium elèctric, Opel (52 milions), Renault (40 milions) i Fagor Electrónica (8,7 milions). La previsió és que comencin a rebre els diners abans d'acabar l'any. En canvi, el ministeri ha rebutjat definitivament el projecte de la figuerenca Rieju per fabricar motocicletes a Catalunya (una oportunitat perduda per a aquesta històrica firma familiar) i la gigafactoria de bateries de liti de la xinesa Envision i l'espanyola Acciona Energia a Navalmoral de la Mata (Càceres).
