La CUP ha de prendre una decisió

BarcelonaLes bases de la CUP participaran en assemblees el cap de setmana que ve per decidir si la formació presenta una esmena a la totalitat als pressupostos o bé si permet que continuï la tramitació dels comptes. La direcció dels cupaires està en aquest punt després que les converses amb el Govern no hagin arribat a bon port i les posicions es mantenen allunyades. Tot i així, cal tenir en compte que, més enllà de la negociació concreta dels comptes, la decisió pot resultar transcendental per al rumb de la política catalana. Si les bases de la CUP opten per tombar els pressupostos, el Govern no tindrà més remei que buscar altres socis per tirar-los endavant, i això vol dir que es podria obrir una nova etapa de geometria variable amb un especial protagonisme per al PSC i els comuns, que ja s'han ofert per tirar endavant els comptes.

Som, doncs, davant d'una decisió transcendental com ho va ser la famosa assemblea de Sabadell del 2015 en què hi va haver un empat sobre si s'havia d'avalar la investidura d'Artur Mas. En tot cas, la decisió de donar llum verda o no als comptes és bàsicament política. No es tracta tant de decidir sobre unes determinades partides com sobre si es vol donar suport al Govern, i mantenir així operativa la majoria independentista del 14-F, o si es prefereix fer un pas enrere i passar a l'oposició. Aquesta és la decisió bàsica que han de prendre els militants de la CUP.

Negociar i justificar el suport a un govern des de fora no és mai fàcil (que li diguin a ERC al Congrés), però un partit polític també ha de ser conscient de quin és el seu pes electoral en relació a la resta. La CUP té 9 diputats, per 33 d'ERC i 32 de Junts. Per tant, no pot aspirar a imposar per complet la seva agenda. És cert que els cupaires tenen un pacte d'investidura amb Aragonès i que tenen raó quan en reclamen l'aprovació, però no és menys cert que en l'acord la CUP es mostra disposada a garantir l'estabilitat pressupostària i que molts dels punts són a llarg termini. Si la CUP es despenja dels pressupostos, ERC podrà adduir que ja no se sent obligada pel pacte. D'alguna manera s'estaria repetint l'escenari del 2016, quan la CUP va tombar els primers pressupostos de Puigdemont.

En el rerefons hi ha una creixent incomoditat de la CUP amb l'estratègia del Govern, i especialment dels republicans, de donar suport a l'executiu de Pedro Sánchez a Madrid, com es va poder veure la setmana passada al Parlament. Però ERC no ha enganyat ningú i tothom sabia, abans de la investidura, quin era el seu full de ruta: diàleg i negociació amb l'Estat. És la CUP la que va decidir, en el que es va interpretar com un gir pragmàtic dels cupaires, arribar a un acord en un temps rècord.

Sigui com sigui, cada vegada és més a prop la possibilitat que tant ERC com Junts hagin de pactar amb els socialistes al Parlament, cosa que significaria un punt d'inflexió, tot i que els primers ja ho fan al Congrés i els segons a la Diputació de Barcelona. Les bases de la CUP, com altres vegades, tindran la paraula.