Decadència i caiguda de Ciutadans

Els pressupostos globals de Ciutadans per a aquest any preveuen que perdran gairebé la meitat dels ingressos per quotes d'afiliats, més d’un milió d’euros, aquest 2022. És una caiguda d'un 47,6%. La xifra és reveladora del declivi del partit, immers ara en un procés de retallades mentre se li escapen exdiputats al PP (David Mejía i Alfonso Sánchez) i a Valents (Jorge Soler, Jean Castel i Manu Rodríguez). La formació taronja –que va néixer amb un únic objectiu: introduir al Parlament de Catalunya polítiques de regressió lingüística i de l'autogovern– està en franca decadència.

La formació taronja va començar sense un projecte definit més enllà del seu nacionalisme. La seva línia ha tentinejat, segons com bufava el vent de les enquestes i de l’opinió pública, entre la presumpta esquerra, la dreta més o menys extrema i un centre borrós amanit de pretès liberalisme amb tics conservadors. La falta de propostes coherents i clares en tot allò que no tingués alguna cosa a veure amb l'anticatalanisme ha definit el projecte polític de Ciutadans. A més, el partit, víctima del centralisme autoritari que voldria per a l’Estat, se l’ha aplicat a si mateix i no ha estat capaç d’arrelar territorialment ni a Catalunya –on va néixer– ni a Espanya. I en aquest sentit, tampoc ha sabut aprofitar els èxits electorals per intentar detectar i afrontar els problemes dels territoris on l’havien votat, fent-se útil als electors, i ha perdut l’oportunitat de consolidar-s’hi.

El resultat és on som ara: Ciutadans cau tan ràpid com havia pujat. Dels 36 diputats que va arribar a tenir al Parlament n’hi queden sis. I apedaça l’esfondrament col·locant alguns dels exdiputats que encara no se li han escapat en càrrecs orgànics a la mateixa formació o en càrrecs tècnics a les administracions on encara té representació. Mentre encara no ha reobert la seu de Barcelona, després de clausurar la del carrer Balmes, la formació estudia tancar els locals de l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Lleida, Girona i Tarragona. I això només a Catalunya; a tot l’Estat Inés Arrimadas preveu retallar un 40% la despesa en lloguers i un 42,6% de la de personal.

Després de les eleccions de Castella i Lleó, on a Ciutadans ja veuen venir una altra garrotada electoral, la cúpula de la formació vol fer una convenció municipal per preparar-se per a les pròximes eleccions municipals. Serà difícil que els d’Arrimadas hi trobin la fórmula per reparar la falta d’arrelament d’un partit que s'ho ha jugat gairebé tot a una sola carta, la del nacionalisme, en què ara els eclipsa el PP i els supera Vox sense escrúpols. Només ho podrien aconseguir trobant un projecte coherent, que puguin aplicar al territori i que no estigui representat millor per alguna altra formació consolidada. I tot això sense fer un viratge –més– massa sobtat. Ciutadans afronta un repte complicat, però el seu descens potser pot servir com a avís per a navegants a altres partits: la falta de definició, ben jugada, pot ajudar a pujar en vots, però no evitarà una caiguda igual de contundent.