Els deures pendents cinc anys després del 17-A
BarcelonaCinc anys després dels atemptats del 17-A, la gran pregunta sense respondre continua sent com un grup de nois de Ripoll que estaven aparentment integrats a la societat catalana van ser capaços de radicalitzar-se fins al punt de cometre aquell atac terrorista. Amb motiu d'aquest aniversari, l'ARA entrevista avui qui era responsable d'intel·ligència dels Mossos en aquell moment, Eduard Sallent, i també l'alcalde de Ripoll, Jordi Munell. Munell destaca que fins al 17-A estava establerta la idea que si parlaves català i tenies una feina ja estaves mínimament integrat, però que els atemptats van posar fi aquesta teoria massa simplista. Des de llavors, i a partir també d'altres casos similars que han ocorregut a Europa, sabem que el procés d'integració és molt més complex, i que determinats col·lectius són vulnerables al discurs de l'odi i la victimització si se'ls manipula degudament.
Precisament, Sallent subratlla que des del punt de vista policial encara queda per aclarir quin grau de connexió tenia el líder del grup, l'imam Es-Satty, amb el Daeix o Estat Islàmic. Esbrinar quina era aquesta relació és cabdal per establir si es tractava d'un grup autònom i despenjat del Daeix o si, al contrari, era una cèl·lula que seguia ordres del califat en la seva campanya per estendre el terror a Europa. Resulta bastant frustrant que encara no es conegui amb exactitud aquesta filiació, que seria clau per evitar atemptats en el futur.
Afortunadament, també és de justícia reconèixer que, cinc anys després, el Daeix està molt debilitat després que les forces internacionals, amb els Estats Units i les forces kurdes en primer pla, aconseguissin expulsar-los del territori que controlaven entre l'Iraq i Síria. Tampoc Al-Qaida passa pel seu millor moment després de la mort del seu líder, Al-Zawahiri. A més, com explica Sallent, els diferents cossos policials europeus han millorat la seva col·laboració i intercanvi d'informació, cabdals en la lluita antiterrorista. Tot i així, l'actual comissari dels Mossos avisa que l'amenaça d'un llop solitari, una persona o grup de persones que es radicalitzen (per exemple a través d'internet) i actuen pel seu compte, mai no es pot descartar. Aquesta és, de fet, la principal amenaça actual, i també la més difícil de detectar.
Mentrestant, però, el gran repte és construir un model d'integració en què no hi hagi cabuda per als radicals i fanàtics com Es-Satty, i una societat on cap sector se senti menystingut o discriminat. En aquest sentit, la reacció de la societat catalana després del 17-A va ser exemplar, perquè no es va deixar endur per l'odi ni per la ràbia, sinó que el missatge que es va donar va ser molt diferent: no tenim por. Queda, però, molta feina per fer. En l'atenció a les víctimes, primer de tot, i en la investigació de tots els serrells pendents, en segon lloc. I més a llarg termini, en la tasca per construir una societat de la qual ningú se senti exclòs, perquè aquesta és la llavor que els fanàtics de qualsevol signe intentaran explotar.
