Una dimissió que no resol la crisi política al País Valencià
Els valencians es troben des d'aquest dilluns al matí amb una situació insòlita: tenen un president en funcions que ha dimitit, però, com que no s'han convocat eleccions, no saben qui serà el seu substitut. Ni tan sols saben si hi haurà un substitut o si, d'aquí dos mesos, caldrà anar a eleccions. La dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat per la seva nefasta gestió del dia de la dana i els seus continus canvis de relat i mentides en el darrer any està molt lluny de resoldre la crisi política oberta al País Valencià. I a més és la pitjor solució de cara a les víctimes, que ara veuen com hi ha un perill real que el mateix govern que tenia Mazón, o un de molt semblant, acabi la legislatura.
Aquesta és clarament l'aposta del PP valencià en el pols que està mantenint amb Génova: circumscriure tota la responsabilitat a la persona de Mazón i mantenir tota l'estructura que ell ha edificat els darrers anys amb persones com l'actual síndic a les Corts, Juanfran Pérez Llorca, o el president de la Diputació de València, Vicent Mompó. El primer sona com a president interí els dos anys que queden de legislatura i el segon com a cap de cartell el 2027. Aquest pla, però, és un autèntic insult per als valencians, que mereixen anar immediatament a les urnes per dilucidar les responsabilitats polítiques de cadascú.
Tot aquest pla dels dirigents del PP valencià per mantenir la cadira, però, depèn en realitat d'un tercer, que és Vox. L'extrema dreta és qui té ara el control del rellotge de la investidura i qui pot decidir no només qui vol que sigui el nou president o presidenta, sinó amb quin programa i quines condicions. Això si no decideix forçar la convocatòria electoral per treure rèdit del desgast dels populars. Deixar el destí de la política valenciana en mans de Vox és una altra irresponsabilitat de Feijóo, que hauria d'haver forçat l'avançament electoral.
Capítol a banda mereix el lamentable discurs de comiat de Carlos Mazón intentant justificar l'injustificable i acusant el govern espanyol de no ajudar els valencians quan és amb molta diferència l'administració que més recursos està aportant. Tornar a insistir que ningú el va avisar del perill del barranc del Poio quan ciutats de l'interior com Utiel ja estaven inundades a primera hora del matí i ell va decidir mantenir la seva agenda, amb dinar de quatre hores inclòs, és infame. Igual que dir que la reconstrucció és cosa seva quan l'Estat és qui ha reparat la majoria d'infraestructures i equipaments municipals.
La dimissió de Mazón s'ha precipitat després de l'escridassada de dimecres al funeral d'estat per les víctimes i just abans de la declaració de Maribel Vilaplana al jutjat. Vilaplana ha confirmat el que era una evidència: que Mazón va rebre multitud de trucades aquell dia però que en cap moment va semblar preocupat i que fins i tot van parlar de futbol. Estar incomunicat aquell dia hauria sigut greu, però estar informat i no fer res, com va passar, és encara molt pitjor. I això Feijóo ja ho sabia fa un any, però tot i així va condemnar els valencians a una agonia política que encara no s'ha acabat.
