Guerra comercial

Doncs sí, encara hi ha independència judicial als Estats Units

El president dels Estats Units, Donald Trump, fa un gest mentre parla durant una roda de premsa a la Casa Blanca, després de la sentència del Tribunal Suprem que Trump s'havia excedit en la seva autoritat quan va imposar aranzels, a Washington, D.C., EUA, 20 de gener de 2026.
20/02/2026
3 min

La sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units que declara il·legals bona part dels aranzels de Donald Trump és una bona notícia. No tant per la seva afectació econòmica, que ja veurem com queda perquè d'una manera o altra continuaran els aranzels, sinó perquè posa en evidència que la justícia als Estats Units no està del tot sotmesa al que vol el president. En el seu anterior mandat, Trump es va assegurar de posar jutges afins al Suprem, que és un dels més conservadors de la seva història perquè dels nou jutges que integren aquest tribunal només tres han estat nomenats pels demòcrates i els altres sis pels republicans. I semblava que això havia donat resultat, perquè fins ara l'alt tribunal havia donat bastanta corda a les decisions controvertides del president, des de garantir-li la immunitat davant del processament penal en els seus actes públics –cosa que va evitar que pogués ser jutjat per instigar l'assalt al Capitoli– fins a donar llum verda provisional a moltes de les seves iniciatives més polèmiques.

La sentència d'ahir, però, el que fa és marcar els límits de la separació de poders. Ve a dir que bona part dels aranzels que ha imposat Trump a tort i a dret com a eix principal de la seva política econòmica i també diplomàtica són il·legals perquè es van aprovar d'acord amb la llei de poders econòmics d'emergències internacionals (IEEPA), del 1977, que no es pot utilitzar per aplicar aquest tipus d'impostos. La política comercial i aranzelària, assenyala la sentència, és una decisió del Congrés, i el president necessita la seva autorització per poder-la modificar. És a dir, el Suprem diu al president que no és omnipotent i que no pot fer el que vulgui sense control, sinó que ha de fer servir els mecanismes legals existents.

És, doncs, una sentència important, ja que afecta els principis bàsics de la democràcia i de la separació de poders. Podria semblar obvi, però després d'aquest llarg any de presidència de Trump això semblava cosa del passat. Estàvem tan habituats que Trump gairebé sempre se sortís amb la seva i aconseguís desmuntar i desacreditar qualsevol persona o entitat que se li oposa que semblava impossible un correctiu d'aquest nivell. Naturalment, ell ja ha reaccionat amb virulència, dient que és una sentència vergonyosa i antipatriòtica. I ha assegurat que, tot i que pugui ser una mica més lent, ara tornarà a posar els aranzels a partir d'altres lleis –la resposta en previsió d'aquesta sentència ja estava preparada– o amb acords al Congrés, que ara per ara és a les seves mans i on no hi ha cap mena d'oposició interna al seu lideratge. Tanmateix, el cop és fort perquè ara hi pot haver una allau de reclamacions, tant dins com fora dels Estats Units, que poden costar milions de dòlars a l'administració Trump.

La incertesa econòmica, el desconcert sobre el que pugui passar en el futur i la por que la resposta rabiosa del president nord-americà se surti de mare seran sens dubte un dels temes dels dies vinents. Ara, però, val la pena quedar-se amb el fet que fins i tot els conservadors comencen a parar els peus a l'abús de poder de Trump. És difícil saber si això pot suposar un precedent per a altres casos, però és una petita llum d'esperança per no donar del tot per perduda la democràcia estatunidenca.

stats