L’EDITORIAL

Un empat increïble que allarga l’agonia

El perill més gran ara és que augmenti la desafecció cap a un procés que voreja el ridícul

De tots els desenllaços previstos per a l’assemblea de la CUP el d’ahir no el va preveure ningú perquè les possibilitats matemàtiques que es produís un empat entre els favorables i els contraris a investir Mas eren realment ínfimes. Però el procés sobiranista ens ha ensenyat que qualsevol escenari és possible i que fer pronòstics és sempre agosarat. La CUP es va partir ahir per la meitat, amb 1.515 vots a cada banda, cosa que demostra que la fractura davant l’oferta de Junts pel Sí era real. I ara els dirigents cupaires tenen el repte de gestionar un resultat molt complicat sense tencadissa interna.

Però més enllà de la problemàtica interna, la CUP té ara una responsabilitat molt més gran, i és no permetre que aquest resultat, i la falta de decisió d’ahir, faci augmentar encara més la desafecció dels votants independentistes cap a un procés que no acaba de trobar la seva operativa política i que cada vegada està més a prop de caure en el ridícul. I l’experiència demostra que el crèdit és molt difícil de recuperar.

La CUP s’ha donat cinc dies més per trobar una solució. Francament, sembla difícil, amb aquest resultat, mantenir el veto a Mas, perquè és una decisió que abocaria Catalunya a unes noves eleccions i que suposaria donar tota la raó a una de les parts que ahir no es va poder imposar. A més, si alguna cosa va quedar clara ahir és que les eleccions serien més que mai el pitjor escenari de tots, també per als cupaires. Per contra, donar dos vots al procés, com va defensar David Fernàndez en un article a l’ARA, és avui l’única sortida de compromís. Bloquejar la investidura en aquestes circumstàncies equivaldria a deixar perdre tot el capital electoral aconseguit el 27-S.

En definitiva, la decisió sobirana de l’assemblea de la CUP, de forma involuntària -això sí-, va allargar ahir una agonia que ja fa massa que dura (ahir feia tres mesos de les eleccions plebiscitàries) i que amenaça de fer descarrilar el procés de manera definitiva. El temps s’acaba, i malgrat que una part del mal ja està feta, encara existeix una petita escletxa per redreçar el camí. I depèn dels dirigents de la CUP saber-la aprofitar o no.

Més continguts de