L'escàndol de les subvencions a Espanya

Com a mínim 14.000 milions d'euros anuals es concedeixen cada any a l'Estat sense control efectiu

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha denunciat que el conjunt d'administracions públiques de l'Estat no tenen una estratègia coherent i raonable a l'hora de concedir subvencions i que pràcticament no exerceixen cap mena de control sobre què es fa amb els diners, un problema que, segons aquest organisme, afecta de manera especial l'administració central de l'Estat. No hi ha rendició de comptes. Hi ha, per tant, ineficàcia manifesta. Ho repetim: això no ho diu cap enemic d'Espanya, ni intern ni extern. Ho diu una institució solvent del mateix Estat, fonts de la qual parlen d'una evident "manca de transparència". Les subvencions es conceben com "uns diners a fons perdut", cosa que fa sospitar que en molts casos es tracta de favors polítics, és a dir, que no responen tant a finalitats socials objectivament avaluables com a interessos partidistes inconfessables. Un cop concedit l'ajut i, esclar, un cop solemnement publicitat, ja no cal preocupar-se'n més. La mateixa Airef fa notar que no hi ha mai sancions per incompliments ni encara menys retorn de les quantitats. Barra lliure. Un desastre, dins del qual, tanmateix, destaquen com a excepcions positives les administracions autonòmiques de Catalunya, Navarra i Múrcia. 

La quantitat afectada serien 14.000 milions d'euros anuals. Però en podrien ser més, fins a 30.000 milions, si es té en compte no el que nominalment les administracions qualifiquen de subvenció, sinó totes les sortides de diner públic sense contraprestació. Sigui una quantitat o l'altra, són molts diners que passen a mans particulars sense un control real. Un autèntic escàndol que denota una baixa qualitat democràtica. La manca de transparència és un mal endèmic de les administracions, i sovint una porta d'entrada a la corrupció. De fet, en l'índex de Transparency International, Espanya se situa en el lloc 20è dels 48 països de la Unió Europea, i en el 41è dels 180 estudiats. Efectivament, no són posicions afalagadores. 

De fet, en els últims temps, a remolc dels casos de corrupció i del judici al Procés, s'ha intensificat el debat sobre la qualitat de la democràcia a Espanya. En els últims rànquings internacionals hi ha hagut tocs d’atenció, com el del prestigiós V-Dem, elaborat per més de 3.000 acadèmics d'arreu del món. L’estudi situa Espanya en una bona posició (35è de 178 països analitzats), però la seva puntuació mitjana, un 0,703, queda per sota de la mitjana europea, del 0,741. Més enllà de la nota, V-Dem apunta a un descens en els últims deu anys de la llibertat d’expressió a Espanya (el més acusat, que li suposa quedar per darrere de països com Taiwan i Surinam) i de la llibertat d’associació. En canvi, de l'índex que elabora la revista 'The Economist', Espanya en surt més ben parada: manté el lloc 19.

El problema de les subvencions és un element molt concret però simptomàtic. Serveix per copsar el deficient funcionament de les administracions a Espanya. La manca de controls denota un feble  concepte del servei públic. I, efectivament, un deficient nivell democràtic.

Més continguts de