L'esport nord-americà dona exemple contra el racisme

Des de Muhammad Ali que no es veia una mobilització esportiva tan contundent

El cas de Jacob Blake, l'home negre que va ser tirotejat per l'esquena per la policia a Kenosha, Wisconsin, davant dels seus fills, ha comportat una mobilització sense precedents de l'esport nord-americà contra el racisme. Tot va començar quan els jugadors dels Milwaukee Bucks –Milwaukee és la ciutat més gran de Wisconsin– es van negar a jugar el seu partit dels 'play-off' de la NBA contra els Orlando Magic. Ràpidament, molts equips es van sumar a la protesta i la competició va quedar aturada. A diferència d'altres ocasions, però, aquesta vegada els jugadors tenen el suport dels propietaris dels clubs. La superestrella de la NBA, LeBron James, va carregar contra Trump i va ser contundent: "Cal actuar ja".

La protesta es va estendre com una taca d'oli per la resta d'esports. Les jugadores de les Washington Mystics, de la NBA femenina, van comparèixer amb una samarreta que per darrere portava dibuixats els set trets de bala, i tampoc van jugar. La tenista Naomi Osaka, de mare japonesa i pare haitià, es va negar a jugar el seu partit de l'Open de Cincinnati, i va dir que abans que esportista era una "dona negra" i que hi havia "coses més importants que veure'm jugar". I el mateix va passar amb alguns partits de futbol o entrenaments de beisbol. Recordem que la capitana de la selecció femenina de futbol, Megan Rapinoe, es va negar a ser rebuda per Trump a la Casa Blanca i és una activista en defensa dels drets del col·lectiu LGTBI.

El gest té una dimensió històrica, i entronca amb el paper que ha tingut en el passat l'esport (i la música), com a motor de canvi als Estats Units, i també és un exemple per als esportistes i aficionats de tot el món. És impossible no recordar la figura de Muhammad Ali, campió del món dels pesos pesants, que va ser desposseït del títol i obligat a passar per la presó per haver-se negat a anar a la Guerra del Vietnam. En aquella ocasió va deixar una de les seves frases memorables: "No tinc cap problema amb el Vietcong. Cap vietcong m'ha dit mai nigger".

Lamentablement, des dels anys seixanta casos similars han sigut molt esporàdics. Fa només sis anys el jugador de futbol americà Colin Kaepernick va ser condemnat a l'ostracisme per haver-se agenollat mentre sonava l'himne americà en protesta contra els casos de racisme policial. El seu club no el va renovar i es va quedar sense equip. Per sort, avui dia molts jugadors fan aquest gest sense que rebin represàlies, cosa que indica que potser les coses estan canviant.

La revolta de l'esport nord-americà coincideix amb la convenció republicana, on encara no s'ha sentit cap orador solidaritzar-se amb Blake. Al contrari, tots els missatges són de suport a la policia. Per això les pròximes eleccions nord-americanes seran també un termòmetre per veure l'impacte real que té la mobilització dels esportistes. Avui dia ningú dubta que l'exemple d'Ali va servir per conscienciar la comunitat negra de com era d'injusta la seva situació, i va ajudar a canviar les coses. Tant de bo passi el mateix ara.

El + vist

El + comentat