Estiu infernal
L'estiu ha arrencat de la pitjor manera: amb temperatures extremes i un incendi rere l'altre. És l'inici de temporada amb més afectació del foc dels últims tres lustres. Però estàvem advertits. I encara sort que els pantans estan plens. L'acumulació d'anys de sequera (amb molts arbres assecats i no retirats als boscos) seguits d'una primavera especialment plujosa (amb una natura que ha brotat com mai) oferia un panorama especialment inflamable, a la qual cosa s'ha sumat la calorada i uns forts vents secs propis d'una crisi climàtica que, com més va, més factualment es manifesta amb fenòmens fins ara poc habituals, com el dens pirocúmul que va costar la vida a dos pagesos veïns d'Agramunt.
A tot això, a més, cal afegir-hi el problema estructural d'un territori rural que s'ha anat abandonant des de mitjans del segle XX: a Catalunya, la massa boscosa ha crescut acceleradament, han proliferat com bolets urbanitzacions enmig del no-res –mal protegides, amb serveis deficients, mal connectades– i la gestió dels boscos ha esdevingut poc o gens rendible. És una gran assignatura pendent. Està molt bé protegir el paisatge amb parcs naturals i lleis paisatgístiques, però sense actuacions efectives, sense una aliança publicoprivada, difícilment s'aconseguirà un ús alhora respectuós i econòmicament viable. I, per tant, una protecció efectiva dels boscos. D'això en parla avui en aquest diari l'expert Miquel Rafa.
Els darrers anys, com a reacció política i ciutadana al drama dels incendis forestals i agrícoles, el parc de bombers sí que s'ha millorat, dotant-lo de més mitjans tècnics i efectius humans. Malgrat això, amb la potència i velocitat dels incendis d'última generació, la tasca dels vigilants del foc ha passat a ser heroica però al mateix temps conscientment limitada. Sovint es tracta d'evitar el mal major: la pèrdua de vides humanes i l'afectació de nuclis habitats. I els mateixos bombers insisteixen que la clau està en la prevenció més que en l'actuació un cop les flames ja cremen. Ho hem vist en especial en el foc del Parc Natural dels Ports, una zona de difícil accés. I quan el problema no és l'orografia, ho és el vent o la temperatura. O tot plegat.
El context climàtic fa pensar que les situacions de risc aniran a més. Justament aquest dimarts s'han donat a conèixer dos informes que situen Catalunya com a regió crítica en l'escalfament planetari: estem situats a la zona zero de calor extrema, per davant d'àrees com les de Nova Delhi, Tòquio o Atenes. I en el còmput de morts per calor a les grans ciutats europees des d'inicis d'estiu, Barcelona se situa en el segon lloc, per darrere de Milà i per davant de París. No s'hi val, doncs, a confiar que la meteorologia ens respectarà. Igual com cal treballar per assegurar el subministrament d'aigua els pròxims anys construint les infraestructures necessàries, també cal avançar en prevenció contra els incendis amb una gestió més eficaç dels boscos i de la ruralia en conjunt. I incidint de manera contundent en la conscienciació d'una població majoritàriament urbana i que, per tant, desconeix la realitat natural, amb tota la seva complexitat vital i econòmica.
