05/02/2023

Europa resisteix el pols energètic de Putin

2 min
L’estació de Lubmin, on Alemanya rep el gas provinent de Rússia a través del gasoducte Nord Stream 1.

BarcelonaQuan Vladímir Putin va decidir envair Ucraïna, ara fa un any, tenia un roc a la faixa molt important: la dependència del gas rus de tot Europa de l'Est i també de Centreeuropa, en particular Alemanya, que havia apostat la competitivitat de la seva indústria electrointensiva als baixos preus russos. En aquell moment, Europa va començar a fer autocrítica de l'error que havia suposat confiar en Putin i en els efectes democratitzadors del lliure comerç, i uns núvols ben negres es van començar a dibuixar a l'horitzó. "L'hivern serà molt dur i l'economia patirà molt", pronosticaven molts experts. La realitat, però, ha desmentit els pitjors auguris. No hi ha hagut enfonsament de l'economia ni les llars alemanyes han patit fred (en part perquè tampoc n'ha fet gaire). Empesa per la necessitat, la Unió Europea va córrer a buscar alternatives al gas rus, de vegades provocant efectes negatius com una pujada dels preus descontrolada, però ara mateix les reserves estan, de mitjana, al 83%. El fantasma del desabastiment i les restriccions s'ha esvaït, almenys de moment. Si abans de la invasió un 40% del gas que es consumia a Europa era d'origen rus, ara només és un 8%.

Les claus de l'èxit europeu han sigut dues: la rapidesa amb què s'han buscat proveïdors alternatius, com ara Algèria o Noruega, i també la reducció del consum, que en alguns moments ha vorejat el 20%. És cert que les solucions que s'han buscat amb urgència no són sostenibles a llarg termini, però serveixen per guanyar temps i poder dissenyar, amb la tranquil·litat que dona tenir els dipòsits plens, una estratègia per dependre cada cop menys dels combustibles fòssils. Perquè si una cosa ha demostrat la crisi ucraïnesa és que la transició cap a una economia verda i descarbonitzada s'ha d'accelerar per no quedar en mans de països tercers i de règims de dubtoses credencials democràtiques. En aquest sentit, els fons Next Generation que es van posar en marxa amb la pandèmia estan resultant ara una aposta encara més encertada.

Caldrà veure, però, quin és el límit de resistència de l'economia russa, que ara ingressa 280 milions diaris menys al dia, un 77% menys. D'entrada, el règim de Putin no dona senyals de voler afluixar i ara prepara una nova ofensiva militar coincidint amb el primer aniversari de la invasió. Tot i això, és impossible que la situació no s'acabi degradant a l'interior de Rússia. Des d'aquest punt de vista, potser caldria insistir més en les sancions econòmiques i no fiar-ho tot a l'ajuda militar a Ucraïna, perquè Putin només es farà enrere quan sigui la seva pròpia gent la que l'empenyi.

De moment es confirma que, potser contra tot pronòstic, la Unió Europea només reacciona i actua amb determinació quan es veu amenaçada i no té cap més remei, primer amb la pandèmia i ara amb la guerra. Però el que és important és deixar Putin sense palanques de pressió ni capacitat de fer xantatge. I de pas construir una Europa energèticament autònoma i descarbonitzada.

stats