La partida dels fons europeus no s'ha acabat
BarcelonaPer si algú encara no ho té clar: la gestió dels fons europeus –la seva distribució, l'agilitat en els tràmits, els sectors beneficiats, el seguiment dels projectes, etc.– serà crucial per encarrilar la sortida de la crisi. L'economia catalana ha quedat greument afectada per la pandèmia i aquesta vegada, a diferència de la crisi de la dècada anterior, quan tot va girar al voltant de les retallades socials, Europa ha respost amb l'aposta keynesiana, és a dir, amb la injecció d'ajuts directes i crèdits en lloc d'austeritat obligatòria. Això està molt bé i el consens és ampli. Ara, però, ja som en el com, i aquí la cosa ja no és tan clara. Espanya té assignats 140.000 milions d'euros que haurà de gastar en tres anys. Com ho farà? Arribats a aquest punt, la tendència espanyola torna a ser la de sempre, amb el perill de l'opacitat, de la gestió centralitzada i de privilegiar les grans empreses. I per tant amb el risc, en el cas català, que el seu divers teixit de petita i mitjana empresa quedi en un segon terme, igual que els autònoms. Per això el decret que regula l'execució dels fons europeus impulsat per l'executiu de Pedro Sánchez aprovat aquest dijous al Congrés gràcies, entre d'altres, a la sorprenent abstenció de Vox –sense la qual no hauria prosperat–, no ha comptat en canvi amb el suport dels grups catalans d'ERC, JxCat, el PDECat i la CUP. També hi han votat en contra el PP i Cs, però per motius diferents, en clau més d'oposició política pura i dura. En el cas dels partits independentistes, la preocupació justificada és la poca capacitat d'intervenció i decisió que tindrà la Generalitat en la tria de projectes empresarials. El context electoral català tampoc no ha ajudat a trobar escletxes de negociació, esclar. Se n'han sortit millor els partits bascos, que en absència dels catalans han sortit al rescat del govern espanyol. El vot favorable tant del PNB com d'EH Bildu suposarà, de ben segur, beneficis concrets i tangibles per al seu món empresarial.
A Itàlia, un altre dels països beneficiats pels fons europeus, el govern de Conte ha caigut precisament per la manca de suports parlamentaris sobre aquest punt determinant. És, cal insistir-hi, una qüestió tan important com la gestió sanitària de la pandèmia. Ara, de moment, més enllà del PSC i Podem, la influència catalana queda minvada. Però encara hi ha marge per corregir les coses durant la tramitació del decret com a projecte de llei. Caldrà tornar-hi. De fet, des de l'ala esquerra del bloc governamental del Congrés hi ha consciència del biaix a favor de les grans empreses. La relaxació dels controls administratius i ambientals és, tal com ara està plantejat el decret, un forat negre preocupant. I sens dubte el paper secundari reservat a les comunitats autònomes no augura res de bo, i desperta la sospita que pugui estar blindat a canvi de l'inèdit atac de responsabilitat de Vox. En tot cas, encara queda partida i caldrà jugar-la a fons. Hi ha molt en joc. És una partida multimilionària de la qual dependrà el futur econòmic català.
