Busqui la fórmula, ministra, però cal canviar la regulació de la llum
El dimarts 31 d'agost passarà a la història com el dia en què el preu de l'electricitat va batre tots els rècords: 130,53 €/MWh. Aquest haurà sigut el mes d'agost amb la llum més cara de la història i el problema és que no està clar que aquesta escalada s'acabi aviat o que no es repeteixi d'aquí poc. La ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va comparèixer ahir al Congrés de Diputats, a petició pròpia, i la seva resposta va ser decebedora. Es pot fer poca cosa, va dir, perquè en bona part aquests augments depenen de la normativa europea, que, segons ella, no deixa aplicar les mesures que reclamava el seu soci de govern, Unides Podem, que proposava que es posessin topalls al preu de l'energia hidroelèctrica i nuclear per evitar que s'acabi pagant gairebé sempre al preu del gas.
Entendre com funciona el mercat energètic és molt complicat. Tanmateix, hi ha una sèrie de factors clau que ajuden a entendre aquest laberint. Un és que cada font d'energia -nuclear, hidroelèctrica, eòlica, gas- té en principi un preu en funció del seu cost de funcionament, de la demanda i també del grau de contaminació que provoca. Com més contamina, més cara és. En funció de la demanda primer entren al mercat les energies menys contaminants i, a mesura de la necessitat, les següents. Al final, però, el preu que compta és el de l'última que ha entrat, que sempre és la més cara. D'aquí aquestes pujades tan importants. El preu del CO2, dintre de l'estratègia europea i espanyola de reduir emissions, s'ha més que doblat en un any -el dret de tona l'agost del 2020 era de 26,76 euros, i aquest agost del 2021 ha sigut de 56,33 euros- i no es preveu que vagi a la baixa, al contrari. Les elèctriques s'estan beneficiant, i molt, d'aquest sistema, perquè tenen el que es coneix com a "beneficis caiguts del cel", és a dir, que cobren algunes energies netes a preu de brutes i la diferència se la queden elles. Ara, amb un projecte de llei, el govern espanyol ho vol solucionar obligant-les a retornar la part que correspon a l'impost del CO2 que no han pagat, però que sí que han cobrat. Seria una manera, també, d'evitar una altra trampa, la de produir més energia hidroelèctrica de la que seria sostenible per als pantans i les conques hídriques per poder-la cobrar al preu més alt. En aquest sentit, també, s'està treballant en una regulació que obligui a mantenir un cabal mínim. Per últim, hi ha una part del rebut de la llum que té a veure també amb els impostos, i d'aquí la rebaixa provisional que es va fer fa uns mesos. Però ja s'ha vist que l'impacte real sobre la factura no ha sigut gaire significatiu.
El cas és que la normativa europea -pensada perquè en el futur tots els països puguin estar interconnectats- perjudica el mercat espanyol, perquè aquí no s'ha trobat la manera d'evitar aquests oligopolis i abusos. Sigui forçant canvis a Europa o explorant altres vies, el que està clar és que el sistema espanyol no funciona, perjudica els més vulnerables i és insostenible per a moltes famílies i empreses. Busqui la fórmula, senyora ministra de Transició Ecològica, però ha d'aconseguir regular el mercat energètic.
