França, quan trontollen els valors republicans
BarcelonaEls aldarulls que s'han propagat per les principals ciutats franceses arran de la mort a trets del jove de 17 anys Nahel per part de la policia a Nanterre, a prop de París, no sembla que hagin d'afluixar després d'un balanç de tres dies, 900 detinguts i gairebé 2.000 cotxes cremats. Les imatges recorden els disturbis del 2005 a les anomenades banlieues, els suburbis de les grans ciutats habitats per immigrants de segona i tercera generació, i que també es van iniciar per la mort de dos joves que fugien de la policia. Per això la repetició de la situació, 18 anys després, demostra que en essència França no ha aconseguit resoldre els problemes de fons, de violència policial i d'integració en els valors republicans, que van provocar aquell esclat i que ara tornen a trontollar.
En aquest cas, a més de la virulència de les imatges –amb episodis catastròfics com l'incendi de la biblioteca de Marsella–, sorprèn l'edat dels participants en els aldarulls. Joves de 13 o 14 anys, que suposadament han passat per la prestigiosa escola pública francesa, però que se senten igualment discriminats i exclosos d'un sistema amb l'ascensor social avariat, que els condemna a una vida sense expectatives, i que, per arrodonir-ho, se senten objectiu de les forces de seguretat. Evidentment, aquí es barregen moltes coses i no es poden fer lectures simplistes.
Una primera lectura és que la violència policial amb biaix de raça continua sent una taca de les democràcies occidentals, tal com es va poder comprovar als Estats Units amb moviments com el Black Lives Matter. En segon lloc, cal admetre que en el món globalitzat actual l'escola no és suficient per convertir persones d'orígens i cultures diferents en ciutadans amb uns valors similars. Molts d'aquests joves que es manifesten a França se senten més algerians que francesos, i potser no han trepitjat mai la terra dels seus pares. Caldria veure, però, si són els mateixos francesos d'origen els que els neguen aquesta condició.
I en tercer lloc, a la desafecció identitària s'hi suma la frustració social, que no és privativa dels immigrants, tal com es va poder veure amb el moviment dels armilles grogues, però que és especialment explosiva en aquests casos. En definitiva, encara que el president Macron culpi ara els pares dels adolescents que cometen pillatges i prometi reformes per evitar el racisme policial, quan les flames s'apaguin caldrà fer una reflexió molt més profunda. Aquests dies proliferen a les xarxes missatges xenòfobs que posen França com a exemple que el que cal és expulsar tots els immigrants, i partits d'extrema dreta com Vox ho estan utilitzant en la campanya electoral. També a França Marine Le Pen ho està aprofitant en benefici propi.
Si les democràcies no són capaces de donar resposta a l'enorme repte que suposa aquest malestar social que veiem als carrers de França, el futur que ens espera és el de societats fracturades en guetos on l'odi al diferent i el populisme seran el pa de cada dia. Tant de bo siguem a temps d'evitar-ho.
