El futur d'Europa es comença a decidir a França
BarcelonaFrança va aquest diumenge a les urnes per triar alguna cosa més que un president o una presidenta de la República. Com ja va passar fa cinc anys, s'enfronten un candidat republicà, Emmanuel Macron, i la líder de l'extrema dreta, Marine Le Pen. I, tot i que els sondejos preveuen una victòria més o menys còmoda de Macron, el cert és que l'extrema dreta ha anat guanyant terreny a França des d'aquell llunyà 2002 en què Jacques Chirac es va imposar a Jean-Marie Le Pen, pare de l'actual candidata, amb un 82% dels vots. Fa cinc anys la diferència va ser de 32 punts, 66% contra un 34%, però en aquestes es preveu que estigui entre els 8 i els 14 punts. La conclusió és que, encara que avui se salvi el match point i Macron es torni a imposar, les posicions nacionalistes, xenòfobes i euroescèptiques estan cada cop més normalitzades a França.
La crisi del sistema institucional i de partits francès és només el símptoma d'una crisi molt més profunda que afecta també altres països europeus. Sense anar més lluny, fa uns anys hauria resultat increïble que hi hagués 11 diputats d'extrema dreta al Parlament català, i avui hi són. I al Congrés de Diputats són 52. La paradoxa és que tant la pandèmia com la guerra d'Ucraïna estan forçant una integració europea més forta, de manera que ens trobem en un moment clau de la construcció del projecte de la UE. Des d'aquest punt de vista, una victòria de Le Pen a França suposaria una frenada en sec d'aquesta dinàmica i una victòria dels enemics de la UE, començant pel rus Vladímir Putin. La renacionalització que promet Le Pen implica tornar al paradigma de l'Europa dels estats, en què la UE deixaria de ser un projecte polític per passar a ser una simple aliança comercial, o ni tan sols això. És per això que tot Europa estarà aquest diumenge pendent de França.
Macron necessita guanyar, però sobretot necessita aprendre dels errors i fer una lectura autocrítica del seu mandat, en què ha sigut incapaç de convèncer importants capes de la societat francesa de la importància de mantenir els principis europeistes i republicans. Hi ha una França perifèrica que se sent cada cop més lluny de les elits de París i que s'ha convertit en presa fàcil dels discursos populistes com els de Le Pen o Zemmour. Cal atendre les raons dels que se senten perdedors de la globalització i enyoren la França dels seus pares, una etapa que tenen idealitzada i que ignora molts dels seus punts foscos (com passa aquí amb els nostàlgics del franquisme, per cert), perquè si no se sumen al projecte europeu acabaran votant els que pretenen destruir-lo.
La UE, que ja té un problema greu amb els governs populistes conservadors de Polònia i Hongria, no es pot permetre una França o una Alemanya euroescèptiques. En aquest moment històric, amb Putin amenaçant la frontera est d'Europa, cal fer un pas endavant i demostrar als ciutadans que el futur es troba en aquest espai compartit de prosperitat i drets socials més que en retorns enganyosos al passat. I la primera batalla es lliura avui a França.
