Garzón i l'autarquia judicial espanyola
BarcelonaLa justícia espanyola ha tornat a ser desautoritzada per organismes internacionals, i aquesta vegada la causa no ha estat el Procés sinó la seva actuació amb un dels seus jutges més coneguts, Baltasar Garzón. El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, el mateix que va demanar l'alliberament dels presos polítics catalans, ha dictaminat que la condemna al jutge Baltasar Garzón per prevaricació va ser "arbitrària". En una resolució dictada el 13 de juliol i comunicada aquest dimecres, l'organisme obliga Espanya a esborrar els antecedents penals del magistrat i a compensar-lo adequadament pel dany sofert. Així, aquest grup de l'ONU sosté que Garzón no hauria d'haver sigut condemnat ni inhabilitat per haver intervingut les comunicacions de presos i advocats del cas Gürtel.
Recordem que Garzón va ser condemnat i inhabilitat per aquesta raó el 2012, cosa que va fer que abandonés la delicada investigació del cas Gürtel. En paral·lel, també se'l va intentar condemnar per haver-se declarat competent per investigar els crims del franquisme, però finalment va ser absolt. El dictamen de les Nacions Unides és demolidor i enumera totes les irregularitats del seu procés judicial. El més flagrant és que un dels jutges que el va condemnar, Luciano Varela (que després va ser jutge del tribunal del Procés), assessorava els advocats que presentaven escrits contra Garzón, cosa que, segons el Comitè, demostra que es va vulnerar el dret de Garzón a ser jutjat per un tribunal imparcial. Els sona?
L'operació per descavalcar el jutge Garzón quan estava investigant Gürtel i, sobretot, els crims del franquisme va ser una operació de l'ala dreta de la judicatura i del que podríem anomenar el deep state per impedir que, des de la justícia, s'impugnés el relat de la Transició i es posés en qüestió l'statu quo. També, de passada, el PP es deslliurava d'un personatge incòmode, tot i que això no va impedir que anys més tard, el maig de 2018, fos condemnat per corrupció. Aquella sentència va provocar la moció de censura de Pedro Sánchez i va significar la fi del govern de Mariano Rajoy.
El cas és que la justícia espanyola cada vegada acumula més revessos i més desprestigi internacional. Segurament, el seu error va ser no calcular que treure's de sobre un jutge com Garzón, que es va convertir en una estrella internacional i pioner en l'aplicació de la jurisdicció internacional arran del cas Pinochet, tindria conseqüències a llarg termini. Aquesta resolució arriba, però, en un moment en què ja s'ha fet evident que la democràcia espanyola té un problema seriós amb la justícia, políticament esbiaixada i que, en el cas del Procés, ha recollit derrota rere derrota en l'àmbit internacional. Recordem que aquest dijous mateix la justícia escocesa s'ha declarat no competent per extradir Clara Ponsatí amb l'argument que l'eurodiputada viu ara a Brussel·les.
El govern espanyol hauria de prendre nota del posicionament de l'ONU perquè es faci efectiu el que demana, però tot apunta que la judicatura es bunqueritzarà i continuarà ignorant el que passa fora de les fronteres espanyoles, en una mena d'autarquia judicial.
