Sovint s'ha descrit la Franja de Gaza com una mena de gran presó a cel obert, a causa dels estrictes controls fronterers israelians i les restriccions de tota mena que pateixen els seus ciutadans. L'última operació de l'exèrcit israelià, que consisteix en ordenar evacuacions massives per estretir encara més la Franja ocupant tot el perímetre amb una zona de seguretat, i amb la idea de dividir-la més endavant, la realitat de Gaza s'assembla cada cop més a una presó. Una presó, a més, que és una trampa mortal a causa dels atacs israelians que, amb l'excusa de neutralitzar Hamàs, acaben provocant un nombre elevadíssim de víctimes civils.
No resulta gens difícil imaginar que l'objectiu final del govern de Benjamin Netanyahu és provocar una pressió tan insuportable sobre la població que finalment es vegi obligada a abandonar casa seva. Recordem que Netanyahu ja va lloar la idea de Donald Trump de convertir la zona en un gran complex turístic mediterrani, però, esclar, per fer-ho abans han d'expulsar-ne els palestins.
Si tota la Franja ara mateix és un infern, l'epicentre se situa a la ciutat de Rafah, a la frontera amb Egipte. L'alcalde ha explicat a l'ARA que la situació és crítica perquè els israelians han ordenat evacuar la ciutat, cosa que posa en perill milers de persones que no tenen on anar i fa deu dies que estan sota setge militar, sense aigua, menjar ni assistència mèdica. Mentrestant, l'aviació israeliana ha bombardejat també dues zones al sud de la ciutat de Gaza i una clínica de l'UNRWA a Jabalia, al nord de la Franja, on es refugiaven desplaçats: han matat dinou persones, incloent-hi vuit criatures, i encara es busquen supervivents entre la runa.
Resulta curiós veure com Trump sembla haver perdut l'interès que va mostrar els primers dies pel conflicte, i en què es va poder penjar la medalla de l'alto el foc i l'entrega d'ostatges, i ara ha donat carta blanca a Netanyahu perquè actuï com li sembli. I el primer ministre israelià ho està aprofitant per allargar una guerra que és la clau de la seva supervivència política, ja que és l'única manera d'assegurar-se el suport dels ultres al Parlament i de defugir les responsabilitats judicials. Tot i això, si la guerra tenia com a objectiu rescatar els ostatges, de moment és un fracàs absolut. Al contrari, segurament amb les operacions actuals se'ls posa encara més en perill.
Amb els Estats Units mirant cap a una altra banda, la situació és francament descoratjadora. Europa per si sola no té capacitat de pressió efectiva sobre Israel, ni tampoc els països àrabs. Però almenys haurien de deixar constància de la situació i denunciar tant les matances a Gaza com els tics autoritaris del govern israelià, que està cada cop més lluny de l'ideal democràtic. Com a mostra tenim l'enfrontament de Netanyahu amb el cap dels serveis de seguretat interior, el Shin Bet, Ronen Bar, al qual pretén substituir en una decisió que està pendent de decisió judicial. Tampoc és casual que l'hongarès Viktor Orbán el rebi avui en un viatge que serveix a Netanyahu per desafiar l'ordre de detenció que ha cursat en contra seu el Tribunal Penal Internacional.
