La gentrificació és la cara obscura de la millora de l’espai urbà

Era una de les crítiques que es van fer des del primer moment al projecte de pacificació del carrer Consell de Cent de Barcelona: la gentrificació. És a dir, que pujarien els preus dels pisos i dels locals i això expulsaria els veïns de tota la vida. Ara, l'estudi The price of green: the rental market effects of Barcelona’s green axes policy, elaborat pels professors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Josep Maria Raya i Ghizlen Ouasbaa i el de la Universitat Erasme de Rotterdam Pere de Solà-Morales Casals, hi posa dades pel que fa als preus del lloguer. En les zones més pròximes a l'eix verd, els lloguers han pujat entre un 12 i un 14% més que a la resta de la ciutat. L'estudi constata que ara els lloguers són uns 200 euros més cars que abans, i ho han demostrat comparant els preus de la zona a diferents distàncies de l'eix verd amb el d'altres zones de la ciutat al llarg dels darrers set anys. Com podia ser previsible, aquest encariment s'ha produït sobretot a partir que les obres han estat acabades, és a dir, el 2023, i és previsible que, tenint en compte l'èxit ciutadà en la utilització de l'espai i la pacificació que ha suposat de soroll i trànsit, augmenti encara més en el futur.

Està bé tenir estudis que analitzin a fons el fenomen perquè poden servir per tenir eines per mirar de compensar aquest efecte en futures actuacions. Tanmateix, no ens podem posar les mans al cap. Que la rehabilitació i la pacificació dels espais urbans genera gentrificació és una cosa sabuda. Passa sempre quan una intervenció urbana millora la zona, ja que això la fa més atractiva i hi ha més gent que està disposada a pagar per anar-hi a viure. Això, per la lògica del mercat, produeix un desplaçament de la població original. Ha passat igual al Raval Nord o a Poble Nou, i és una constant en totes les ciutats del món. De fet, és un gag habitual en algunes sèries o pel·lícules veure veïns d'una zona que autovandalitzen casa seva per evitar la invasió de hipsters al seu barri quan aquest millora i es posa de moda.

Això no vol dir que no s'hagi d'intervenir ni millorar l'espai públic. En absolut. Al contrari. Tot i que la reforma de l'eix verd de Consell de Cent encara està judicialitzat i caldrà veure com acaba tot plegat –difícilment es podrà ni es voldrà revertir el procés–, d'una manera o altra la pacificació de la ciutat i l'augment d'espais verd, en detriment d'espais per als cotxes, anirà a més. Per salut i per coherència amb l'agenda de lluita contra la crisi climàtica. Les millores urbanístiques avui en dia passen sense cap dubte per reduir el trànsit rodat, donar més espai al vianant i oferir més verd i aire més net a les persones. Ara bé, tenint en compte que tot això passa en un moment de crisi immobiliària i pujada salvatge dels lloguers en general, és evident que s'han de fer actuacions de control i, si és possible, de protecció dels veïns que es veuen més afectats: els de rendes més baixes. Com fer-ho? La solució no és fàcil perquè, per moltes ajudes que es donin, és evident que no es pot subvencionar per sempre els veïns que viuen en zones gentrificades, però tampoc se'ls pot abandonar. Estudis com aquest ajuden a quantificar el problema i veure també en què es pot millorar. El que és segur és que l'administració ha d'intervenir no només en les millores urbanístiques sinó també en el control públic del mercat.