15/05/2022

Gir històric a la Suècia d'Olof Palme

2 min
La primera ministra de Suècia, Magdalena Andersson

BarcelonaDurant la Guerra Freda la socialdemocràcia sueca, representada en la figura històrica d'Olof Palme, va ser un bastió en defensa de la neutralitat del seu país. Els suecs no van voler entrar a l'OTAN quan existia el Pacte de Varsòvia i milers de caps nuclears apuntaven cap a Europa, i van mantenir aquest no alineament quan l'URSS es va ensorrar. Però aquest paradigma històric va començar a canviar quan la Rússia de Putin va envair Ucraïna i es va convertir en una amenaça per a tots els seus veïns, incloent-hi la també neutral Finlàndia. El Partit Socialdemòcrata Suec, que governa en minoria, ha anunciat aquest diumenge que se suma a la petició d'entrada a l'OTAN, de manera que s'assegura que la votació que tindrà lloc dimarts al Parlament tirarà endavant. Aquest mateix diumenge, Finlàndia, que té una frontera de 1.300 quilòmetres amb Rússia, ja ha formalitzat la petició d'ingrés.

La guerra d'Ucraïna, doncs, ha alterat els vells equilibris geoestratègics i ha inaugurat una nova era en què l'OTAN ha recuperat el sentit que molts pensaven que havia perdut amb la desaparició de la Unió Soviètica. La Rússia de Vladímir Putin va envair Ucraïna pensant-se que encara operava el vell esquema de les àrees d'influència, que van permetre per exemple que els soviètics esclafessin amb els seus tancs la Primavera de Praga el 1968 sense que ningú fes res. Però ara les coses són diferents. Ho són tant que Putin sembla que no està aconseguint cap dels objectius que es plantejava amb la invasió.

Si pretenia una victòria ràpida i enderrocar el govern de Zelenski per col·locar-ne un de titella, ha fracassat. Si buscava agreujar les diferències entre els socis de la Unió Europea, també ha fracassat. Si esperava demostrar la debilitat de l'OTAN, resulta que el que ha fet és enfortir-la i donar-li una missió que fins ara no tenia: la de protegir Europa d'un país que fins ara no es considerava hostil. L'OTAN es reforçarà per dues vies: amb l'increment de pressupost militar que ara la majoria de governs veuen inevitable per obtenir un poder dissuasiu suficient per parar-li els peus a Putin, i també afegint nous socis a l'Aliança, en aquest cas Suècia i Finlàndia, que se senten amenaçats per Moscou. No sembla, a més a més, que els intents de Turquia, que fa equilibris amb Rússia, per vetar l'ingrés dels països escandinaus hagin de tenir èxit.

El món, doncs, ens agradi o no, camina cap a una nova escalada armamentística a causa dels deliris expansionistes de Putin, per no parlar de la infinitat de problemes derivats de la invasió, com ara la pujada del preu del gas i els hidrocarburs, que ha disparat la inflació, i el bloqueig dels cereals que alimenten mig món, que podria provocar una crisi alimentària en llocs com l'Àfrica. El món està canviant davant dels nostres ulls a una gran velocitat a causa d'una guerra aparentment llunyana però que ha alterat profundament les bases sobre les quals descansava l'ordre mundial sorgit després de la caiguda del Mur de Berlín. I els primers que ho han vist han sigut els suecs i els finlandesos.